Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  desembocar
veure  desemboçar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESEMBOCAR v.
|| 1. tr. Llevar de la boca (un instrument de buf). Viva la sal!—cridava el músich, desembocant-se la trompa per escarnir a sas vehinas, Pons Auca 66.
|| 2. refl. Desbocar-se (Barc., Tarr., Gandesa). «El cavall desembocat, mira'l de lluny i amagat» (refr. Barc.). «A cavall desembocat, no li paros lo buriac» (refr. Gandesa).
|| 3. intr. Sortir de la boca (d'un canó o altra arma de foc). Lo desembocar de la bala no és uniforme, Barra Artill. 93.
|| 4. intr. Sortir per un lloc estret a un lloc més ample; cast. desembocar. «Aquest riu desemboca al Llobregat; el Lobregat desemboca a la mar». «Quatre carrers desemboquen a la plaça major». Cada dia són més numerosos los torrents que desembocan a un areny, Aguiló Fochs Foll. 9. a) tr. Desembocar l'estret de Gibraltar: en termes mariners, passar l'estret des del Mediterrani a l'Atlàntic; passar-lo de l'Atlàntic al Mediterrani es diu embocar. (Barc.).
    Fon.:
dəzəmbuká (pir-or., or., men., eiv.); desemboká (occ.); desembokáɾ (val.); dəzəmboká (mall.).

DESEMBOÇAR v. tr.
Llevar l'emboç; fer cessar d'anar emboçat; cast. desembozar. En Quimet... en les carboneres... l'hauríeu vist resseguir d'un a un aquella sèrie de forats... obstruint aquest, desembossant l'altre, Bertrana Herois 24.
|| refl. Llevar-se l'emboç; cessar d'estar emboçat. «Vull desemboçar-me perquè tinc calor».
    Fon.:
dəzəmbusá (or.); dezembosá (occ.); desembosáɾ (val.); dəzəmbosá (mall.).