Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  desertor
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESERTOR, -ORA m. i f.
Que deserta; cast. desertor. Massa vetx que vos hauran contat si me vatx fer desertor, Penya Mos. iii, 185.
    Fon.:
dəzəɾtó (pir-or., or., bal.); dezeɾtó (occ.); dezeɾtóɾ (Cast., Al.); deseɾtóɾ (Val.). Entre la gent més inculta s'usa la forma deseretor (pronunciat dəzəɾətó, Empordà).
    Pl.:
la forma de plural normal i correcta és, naturalment, desertors (i desertores si s'empra el femení); però a Mallorca, entre la gent inculta, existeix la forma desertosos, plural analògic produït per haver estat interpretada com a singular la forma de plural desertors pronunciada desertós per la llei general de la supressió fonètica de la r final.
    Etim.:
pres del llatí desertōre, mat. sign.