Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  desfer
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESFER v. tr.: cast. deshacer.
I. || 1. Llevar a una cosa la forma o estructura, inversament a l'orde en què ha estat feta. Desfer una màquina: desmuntar-la separant les peces que la componen. Desfer el camí: caminar en direcció inversa a la que es seguia abans. Desfer el llit: llevar-ne el tapament i desordenar els matalassos. E zels tenien la casa en poder e desferen IIII mases, doc. s. XII (Pujol Docs. 14). Los sarrahins volien, batalla feyta, ferir en los chrestians e desfer la bastida del comte de Pallars, Muntaner Cròn., c. 53. Dient que lo temple que's fet, desfarà, Passi cobles 31. Aprés leuà los lançols e desféu tot lo lit, Tirant, c. 97. Pensant que en ma casa de petit infant..., te est nodrit, no vull axí en un punt desfer la factura de les mies mans, Curial, i, 12. Anava ensumant, fent i desfent camí, Massó Croq. 78. a) refl. Perdre una cosa la seva forma o estructura. Per lo moviment del sol qui és major que cell de la luna se desfà l'eclipse, Llull Cont. 364, 12. Lo meu voler és obs que tal cós faça | o volrrà Déu que natura 's desfaça, Auzias March cxv. Desfent-se el mur de pedra, de soca a arrel tremola, Atlàntida viii.
|| 2. Anul·lar un acte jurídic, un contracte, una acció moral. Un usurer féu son testament e no volch desfer sos torts, Llull Felix, pt. viii, c. 2. Nuyla confraria ni nuyls sagraments... no són ni deuen esser en carnicers, pescadors... ni altres menestrals, e si's fan... lo veguer e'ls ciutadans les deuen desfer et destruyr, Cost. Tort. II, iv, 7. En Jaume sabent la malesa desféu lo matrimoni, Tomic Hist. 193.
|| 3. Destruir; arruïnar; vèncer totalment (un exèrcit). «Una dona fa la casa i una dona la desfà» (refr.). L'avariciós... posaran en taula dues o tres fogacetes de pa, e quan vindrà que serà menjal, a cap de un poch dirà: «E ja no y ha pa! Aquesta gent me desfarà!,» Sermons SVF, i, 217. Les hosts de Pompeius varen esser desfetes, Boades Feyts 20. Desfer les messions: (ant.) pagar les despeses. E si el hauia feyta neguna messió ni uosaltres que sou uenguts aquí, que la li desfaríem jo e la gent de la terra, Jaume I, Cròn. 76.
II. || 1. Llevar densitat a una cosa separant les parts que la formen. Desfer un grup, una reunió, una assemblea: dissoldre el grup, la reunió. Perquè desfaria aquest nou grupo de les tres gràcies, Pons Com an., 198. Amb això ja s'era fet tard; sa rotlada se va desfer, i cadascú va prendre per son vent, Alcover Cont. 31. Desfer bajoques: separar el bessó de la clovella. Desfer dacsa: esgranar les panolles de dacsa (val.). Desfer el capoll: passar un trill per damunt els grans de cereals que encara no han perdut la caixa (val.). Desfer olives: triturar les olives per treure'n l'oli (Penedès, Camp de Tarr., Segarra, Urgell, Conca de Barbarà, Conca de Tremp). En lo Molí de l'oli hi havia el pouet de Sant Anton, aont voluntàriament de cada mòlta que es desfeia se'n hi tirava un bon raig, Serra Calend. folkl. 37.
|| 2. Dissoldre, convertir un sòlid en líquid. Desfer xacolata: convertir-la en líquida per la cocció. Desfer-se el llegum: reblanir-se massa, fer-se massa pastós per haver cuit massa temps. Desfer-se com la sal en l'aigua: es diu de qui s'aflaqueix progressivament i ràpida a conseqüència d'una malaltia.
|| 3. refl. fig. Manifestar amb gran vehemència un afecte, una activitat, etc. La Provença s'endola en son enterro | i el cel mateix sembla desfer-se en plors, Canigó xi. Tornada una Magdalena i desfent-se en esgarrifoses extremositats, Pons Com an. 64. La bona gent de la casa es desferen per donar-los bon hostatge, Genís Quadros 176. Y desfent-se ell en carícies y salameries quan Tomaseta s'entristie, Guinot Capolls 16. Desfer-se per un altre: extremar els esforços per ajudar, complaure, atendre un altre.
III. || 1. Estendre i llevar la subjecció a una cosa que està recollida i formant fermall. Ab les mans se desféu totes les benes de les nafres, Tirant, c. 331. Y estols de blanques nimfes desfan sa cabellera, Atlàntida ii. Desfer los cordons de la bossa, Vilanova Obres, iv, 178. Mentrestant la mare es desfà el pentinat, Ruyra Parada 16. Desfer un nuu, Desfer una baga, un cordó, etc.
|| 2. Desfermar allò que està lligat. Me desfaré sa cintura | i d'algú ne faré un feix, cançó pop. men. (ap. Camps Folkl. i, 102). Preniu sa precaució, abans de comensar a llegir, de desfer-vos es guardapits, Ignor. 32. L'amo de cop se desfà es calsons, Roq. 17.
|| 3. refl. Desprendre's, desposseir-se d'una cosa; deixar de tenir-la. Sempre estigué mal en que les barons se desfesen d'esta santa casa, doc. a. 1603 (arx. de Sta. Col. de Q.). Se va desfer de dues masadas magníficas, Oller Bogeria 149.
|| 4. refl. Alliberar-se, deseixir-se d'una cosa o persona que fa nosa, d'una obligació, etc. Figurant-se que En Gostí los sortia ab aquelles per desfer-se d'ells, Alcover Rond. ii, 275. Y jo més tonto que le y he oferit; si me'n pogués desfer!, Roq. 42. Desfer-se d'un encàrrec, d'un compromís, etc.: complir-lo degudament. Desfer-se'n bé, malament: eixir bé o malament d'una prova, d'un perill, d'una feina, etc. Ja sabràs desfer-te'n de la comanda?, Penya Mos. iii, 88. Y d'aquesta manera aximateix m'en desfàs sense sebre més de lo que li dich, Roq. 25. «Veiam com te desfaràs d'aquests trumfos!» (Mall., Men.).
    Loc.
—a) Fer i desfer: tenir poder absolut, amples facultats per a obrar. Aquex teu déu no ha poder de res a fer ni a desfer, Serra Gèn. 137. Sa policia fa i desfà en questió de drets de reunió, Aurora 226.—b) Ell s'ho fa i ell s'ho desfà: es diu d'una persona que obra amb tota llibertat, sense control de ningú.—c) Lo que fa amb el cap, ho desfà amb la cua: es diu de qui fa coses contradictòries o que s'anul·len unes amb les altres.—d) Sa feina d'En Jofà, que fa i desfà: es diu de qui anul·la successivament les coses que ha fetes abans (Mall., Men.). «Fer i desfer, la faena del matalafer» (Val).
    Fon.:
dəsfé (pir-or., or., bal.); desfé (occ., alg.); desféɾ (val.).
    Conjug.:
segons el model de fer.
    Etim.:
del llatí disfacĕre, mat. sign.