Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  desflorar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESFLORAR v. tr.
Llevar la flor (a una planta, i per ext., a una altra cosa); cast. desflorar. «Desflorar el cuiro»: llevar una trinxa de damunt la pell, emprant el compàs desflorador. «Desflorar l'oli»: treure la flor o part millor de l'oli. Desflorar una dona: llevar-li la virginitat. Qui forçarà femna verge o la desflorarà, Cost. Tort. IX, ii, 1. Tu Carmenes... desflorada per Jouis fuist mudada en vaca, Curial, iii, 19. Una sposada | ya desflorada ans de casar, Spill 3194.
|| fig. Mes encara dexam solta la brida | per desflorar demà una altra esperança, Collell Flor. 92. Desflorar un assumpte: encetar-lo, fer-li perdre novetat començant-ne a parlar.
    Fon.:
dəsfluɾá (pir-or., or., men., eiv.); desfloɾá (occ.); desfloɾáɾ (val.); dəsfloɾá (mall.).
    Etim.:
del llatí deflōrare, mat. sign., amb canvi de prefix (des- per de-).