Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  desistir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESISTIR v. intr.
Deixar de prosseguir una cosa començada o projectada; cast. desistir. Exortant aquell desista exhigir d'aqui avant tal inhumà e fora de justícia dret, doc. a. 1446 (Capmany Mem. ii, 267). Puys, sens lo grat, voler may se conquista, | no's pot mudar fins que lo grat desista, Scachs d'amor. Desistiren de l'anada a Montserrat, Pons Auca 135. La vatx fer desistir de tal mania, Maura Aygof. 25. El fet que Maria Dolors visqui sola... ens ha fet desistir d'acceptar, Esclasans Urània 204.
    Fon.:
dəzistí (Barc., Palma); desistíɾ (Val.).
    Conjug.:
regular segons el model de partir. Antigament tenia les formes no incoatives desista, desistes, etc.
    Etim.:
pres del llatí desistĕre, mat. sign.