Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  despatxar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESPATXAR v. tr.
|| 1. ant. Evacuar, desocupar; anar-se'n del lloc que s'ocupava; cast. desocupar, abandonar. Vós sots privat del senyor rey..., vos pregam que... com ell serà gitat e tot haurà despatxada la cort, vós vendrets a nós açí al lloch del consolat, Muntaner Cròn., c. 3. En Ramon, vezcomte de Canet..., regonech ço que devia fer, e començà a despatxar lo castell de Canet, Pere IV, Cròn. 172.
|| 2. intr. Anar de pressa, obrar ràpidament; cast. darse prisa. «Despatxa, que no hi serem a temps!»«Per molt que despatxeu, no arribareu d'hora».
|| 3. Donar curs i resolució a un negoci o assumpte; cast. despachar. Són vinguts ab sa pretensió despaxada, doc. a. 1718 (Hist. Sóller, i, 151). Escolteu | los precs de vostres devots | i piadós despatxeu | ses peticions i vots, Goigs populars (ap. Serra Calend. Folkl. 136).
|| 4. Enllestir una cosa o persona donant curs a la seva documentació o resolent l'assumpte que tenia pendent. Despatxar-se un barco: arreglar-se la documentació necessària per a poder navegar. Despatxar un home o dona per a casar-se: enllestir-li l'expedient matrimonial. Quan se determinan a despatxarte y a ferte la creu, Vilanova Obres, xi, 64.
|| 5. Vendre al públic; donar sortida comercial a una cosa; cast. despachar. Molts han hagut de tancar ses fàbriques per no poder despatxar es seus productes, Roq. 18. «Aquesta botiga despatxa molt». «En aqueixa sala hi ha quatre dependents que despatxen».
|| 6. Expedir, donar sortida a un document oficial; cast. despachar. Ab lletra despatxades en forma de cansellaria, doc. a. 1513 (Boll. Lul. viii, 90). Que despatxàs los papers per la dita anada de dit Farreres, y no'ls despatxà, Entrev. Eyv. 66. Lo Racional despatxarà la scèdula per anar a la taula, Ordin. Univ. 1629, fol 38. Estava enfeinassat... despatxant uns munts de paperalla, Ruyra Flames 128.
|| 7. Enviar una persona o cosa ràpidament; cast. despachar. Lo correu de la ciutat que era despachat per los concellers, per quant los deputats... no havian despachades lurs letres no partí aquell dia, Ardits, iii, 259 (a. 1516). El moliner, tan bon punt ho va saber, va despatxar un propi, Massó Croq. 166.
|| 8. Acomiadar, despedir (un criat, dependent, etc.), manifestar-li que hem acabat de fer ús dels seus serveis; cast. despachar, despedir. Per primera providència despatxà la minyona, quedant-se al frente de la casa, Vilanova Obres, iv, 240. «La noia ha despatxat l'enamorat»: l'ha expulsat, ha trencat les relacions amb ell.
|| 9. Consumir aviat, sense entorpiments; fer desaparèixer ràpidament; cast. despachar. Anàvem despatxant am força gana tot lo que d'una manera rudimentària ens avien cuinat, Massó Croq. 179.
|| 10. fig. Matar; cast. despachar. Despatxar a un criminós, executar-lo a mort, Lacavalleria Gazoph. No hey ha tanta diferència entre despatxà inimichs de sa tranquilidat pública y matà contraris de sa pública salut, Roq. 8. El botxí... se donà tal pressa en despatxar-lo per l'altre món, que ab un sant y amèn el veren que baixava l'escala de la forca, Penya Mos. iii, 159.
    Fon.:
dəspəʧá (pir-or., or., bal.); despaʧá (occ.); despaʧáɾ (val.).
    Var. form.
ant.: espatxar, espaetxar.
    Etim.:
variant de espatxar, per canvi de prefix; espatxar representa un llatí *eximpedicare, ‘desimpedir’, i despatxar suposa una forma llatina *dis-impedicare.