Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  despesa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESPESA f.
|| 1. Allò que es despèn o gasta; cast. gasto, dispendio. Esperança no fa gran despesa, Llull Mil Prov. 421. Los dits personés li són tenguts de pendre en compte tota messió o despesa, Consolat, c. 244. Per la gran despesa que havien feyta al yvern, Muntaner Cròn., c. 204. Per sosteniment de les grans despeses que Nos havíem fetes, Pere IV, Cròn. 340. La dita universitat... dins un any se porà reintegrar de la despesa que farà de la dita Plaça, doc. segle XV (Anuari IEC, v, 536). Yo'm dupte que y basten los bens del comú | ni'ls vostres, en Síndich, als dans hi despeses, Proc. olives 532. Encara que el sobrepuig del lloguer gravés de sensible manera el pressupost de les despeses, Pons Com an. 111. Condemnar en despeses: condemnar un pledejador a pagar les despeses del procés. Deu esser condempnat al adversari en les despeses, Cost. Tort. 41. Se proveyrà axí condemnant al actor en despeses, Pragm. Aud. Mall. 21. A despeses, o a despesa, o a costes i despeses de qualcú: pagant aquest el llait ocasionat. E si no, seran penyorats a llurs despeses e messions, doc. a. 1418 (Col. Bof. xli). Los marquesos, comtes, nobles e cauallers... tant com en la ciutat aturaren, contínuament menjaren a despesa sua, Tirant, c. 26. Quals fades me fadaren que aquesta reyna de noblesa a ses pròpies despeses me lleuàs de la pols, Curial, i, 23. Atorgats a costes y despeses de dita ciutat, Ordin. Univ. 1629, fol 11. Fareu posar mà en adobar ditas cases y umplirles de neu a costas y despesas de los duenyos, doc. a. 1696 (BSAL, viii, 338). Especialment: a) Quantitat de diners o altra cosa destinada a despendre's en un viatge, en una jornada, en una casa durant cert temps, etc. Lo cellerer entrà en los graners... e atrobà que lo covent no havia blat a despesa tro al novell, Llull Blanq. 62, 1. L'ome qui fa lonc viatge e porta poca de vianda e de despesa... no pot aver abastament a les coses que li són necessàries, Llull Cont. 348, 26. Qui compren palla per reuendra en lurs hostals per despesa de les bèstias, doc. a. 1375 (arx. mun. de Barc.). Administrador de la despesa ordinària e extraordinària a les dones donzelles e companyes, doc. a. 1466 (Arx. Gral. R. Val.). Fer la despesa a qualcú: pagar l'import d'allò que consumeix.
|| 2. Quantitat que es paga a una casa d'hostes per retribuir el consum que s'hi fa i els serveis de què s'hi disposa; cast. pensión. «Cada quinze dies hem de pagar la despesa».
|| 3. Casa de despesa, o simplement despesa o dispesa: casa on s'admeten hostes a menjar i dormir a canvi d'una quantitat fixa; cast. pensión, casa de huéspedes. A una casa de despesa han enviat a demanar es perito químich perque analisàs un cocarroy, Ignor. 28. Vol que n'hi endressi mitx argent per fer-les olorar als senyors de la dispesa?, Vilanova Obres, xi, 153.
    Fon.:
dəspέzə, dispέzə (or.); despézɛ (Ll.); despéza (Tortosa, val.); dəspə́zə (mall., men.).
    Etim.:
del llatí *dispensa, part. pass. de dispendere, ‘despendre, gastar’.