Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  després
veure  desprès
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESPRÉS
adv., prep. i conj. que expressa posterioritat de temps; cast. después.
|| 1. absolut: Alguns mesos després ell morí, Lacavalleria Gazoph. Deixa després la blanca vestidura, Canigó i. Se confessà poch després, Penya Poes. 190.
|| 2. seguit de les partícules de o que, indica el terme respecte del qual s'afirma la posterioritat d'una acció, tant si aquell terme va expressat per un infinitiu, participi o temps verbal, com si és un adjectiu, un substantiu o un pronom. Que los mostran de posar la metxa al serpentí..., fent-los provar després de posada si basta la dita metxa al fogó, doc. a. 1627 (Hist. Sóller, ii, 17). Tres dies després de mort, Penya Poes. 22. Després d'haver-me romput es cap moltes vegades, Maura Aygof. 6. I el pare escoltava i aprovava, fins que a l'últim, després d'un sermó llarg d'ella, se li va girar d'esquena, Ruyra Parada 16. Després que ha donat esbarjo a la seva hilaritat, Ruyra Pinya, i, 117.
    Var. form.
no literàries: demprés (Y si los dies son festas aniran lo dia antes o demprés, doc. a. 1618, BSAL, ix, 159; L'un demprés del altre, Llorente Versos, i, 78); después (Después el uespre se cantaren completas, doc. a. 1720, BSAL, vii, 8); dempués (Quan dempués de sopar, Guinot Capolls 17); desprenses; despuenses; desemprés; desempués; desemprenses; dempuis; desempuis; desesprés.
    Fon.:
dəspɾés (pir-or., or., bal.); despɾés (occ., val.); dəmpɾés (Olot, Bagà, Banyoles, St. Feliu de G.); dempɾés (Pobla de S., Benassal, Cast., Nules, Val.); dəspwés (Mall., Men.); despwés (Granadella, Tortosa, Val.); dempwés (Tortosa, Benassal, Alcalà de X., Val.); dəspɾénsəs (Olot, Berga, Bagà, Lluçanès, Amer, Plana de Vic, Camp de Tarr.); dəspuénsəs (Rajadell); dəzəmpɾés (Ripoll, Amer, Gir., St. Feliu de G., Rocabruna, Llofriu); dəzəmpwés (Olot, Gir.); dəzəmpɾénsəs (Olot, Rocabruna); dəmpúјs (St. Privat de Bas); dəzəmpúјs (Olot, Gir., Rocabruna, Borrassà, Palafrugell, Llofriu).
    Sinòn.
ant.: aprés, despús, despuix.
    Etim.:
del llatí de-ad-prĕssum ‘tot just’. La forma después és presa del castellà. Les formes dialectals dempuis i desempuis tenen més relació etimològica amb despuix que amb després.

DESPRÈS, -ESA part. pass. de desprendre, i adj.: cast. desprendido.
|| 1. Separat d'allò amb què estava agafat. A una guspira que li tramet l'Altíssim, despresa de son ull, Atlàntida iv. Salut, oh fita del vell món despresa, Costa Poes. 22. Si qualque dia sa gàbia cau, | no estarà encara | des clau despresa, | ja hauré fet presa, Roq. 49.
|| 2. Generós, que fàcilment es desprèn del que té. Partí el criat... tot content d'haver trobat un homo tan desprès que portant-se com un vertader amich el treya de compromisos, Penya Mos. iii, 194.
|| 3. Desimbolt, que es mou sense traves. Un dit de la mà hauria donat per ser desprès com els altres fadrins, Pous Nosa 56.
    Fon.:
dəspɾέs (pir-or., or., Maó); despɾés (occ., val.); dəspɾə́s (Mall., Ciutadella).