DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DETESTABLE adj.
Que mereix esser detestat; avorrible; extremadament dolent; cast. detestable. E altres detestables coses, doc. a. 1418 (Col. Bof. xli). La ira y enveja d'aquells detestable | han fet que huy tinga en ells lo diable | poder de posar-los en tants de perills, Passi cobles 44. Volen executar lo propòsit indegut e detestable deuant Déu, doc. a. 1445 (BSAL, viii, 340). ¿Tan detestable trobaves que semblés Barcelona i prou?, Llor Jocs 71.
    Fon.: dətəstábblə (Barc., Palma); detestáβle (Val.).
    Etim.: pres del llatí detestabĭle, mat. sign.