DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinņnims  CIT  TERMCAT

DETRĄS adv. i prep. ant. i dial.: cast. detrįs.
I. De darrera. La part detrąs: la part de darrera. Del forn de la plaēa, e alēar a la part detrąs dues filades de pedres, doc. a. 1445 (Arx. Gral. R. Val.). Posą'lse de part detrąs que al nadar no l'enująs, Tirant, c. 92.
II. Darrera.
|| 1. usat com a prep. (antigament unida al substantiu immediatament; en els textos relativament moderns, unida mitjanēant la partķcula de). Lo mirall no pot demostrar les figures qui són detrąs ell, Llull Cont. 177, 15. La pastoresa... corria detrąs un lop qui se'n portaua un anyell, Llull Felix, pt. i, c. 1. Qui vol venir detrąs mi, reneg si matex e prengua la sua creu e seguesque'm, Canals Carta, c. 7. Lo ca... se irą corrent detrąs lo conill, Sermons SFV, i, 175. E la dolor calla detrąs la porta, Auzias March, lxxxviii. Segueix aquell sens que no't desvius, corre detrąs ell per camķ dret e segur, Oliver Exc. 51. La rabosa estava detrąs de una mata amagada, Faules Isņp. 2.
|| 2. usat com a adverbi. Ab aytal condició e ley que tro que abdós fóssem exits de les valls infernals, yo no guardąs detrąs, Metge Somni iii. Prech que no mires detrąs ab la muler del dit Lot, Canals Carta, c. 7. Portant detrąs gran professó d'allesiats, Somni J. Joan 1466. a) Més enrera; més amunt; abans (en els escrits). Com Fčlix hac vistes totes aquestes coses de les bčsties, axķ com datrąs se conté, Llull Felix, pt. viii, proemi. Los capķtols detrąs nomenatz, doc. a. 1337 (Priv. Ordin. Valls Pir. 233).
|| 3. (substantivat) m. La part posterior; cast. trasera. Especialment: a) La part posterior del cos humą; el cul (Empordą, Maestrat). Aquest detrąs de llevadora que treginas, Querol Her. cab. 95. Los dels dos que tindrą lo detrąs mustós serą ell qu'haurą engolit la mel, Alm. Ross. Cat. 1922, p. 63. Bésa'm el detrąs!: exclamació de menyspreu (Llofriu).—b) La part posterior d'una casa. Lo detrįs de una casa, part de casa al detrįs, Lacavalleria Gazoph.—c) Els detrassos: els afores del poble (Falset).
    Refr.—a) «De detrąs, al rei li fan banyes».—b) «Any de traspąs, no us fieu d'ell ni del que ve detrąs» (Serra Calend. folkl. 18).
    Fon.: dətɾįs (Empordą, Barc.); detɾįs (Tortosa, Maestrat).
    Etim.: del llatķ vulg. *de trans, ‘de l'altra banda’.