Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  diner
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DINER m.
|| 1. Moneda d'argent que corria entre els romans; cast. denario, dinero. Venut per dinês trenta, Spill 13944. Trenta diners que Jesucrist fou venut, López Rel. 24. E al tercer any la ciutat de Jherusalem s'entrà per força, e venien trenta juheus per un diner, axí con Jhesuchrist fo venut per trenta diners, Eximplis, i, 253. Per tres lliures d'or o per trenta diners, Isop Faules 5. La drauma és pes de dos dinés, Robert Coch 8.
|| 2. Moneda catalana de diferents valors, però que la més corrent (la de coure) equivalia a la dotzava part del sou, o sia, aproximadament a un cèntim de pesseta; cast. dinero. Volentat és pus occasionada a amar més dos diners que un, Llull Cont. 336, 12. Un hom atrobà una pera preciosa que valia mil solds, la qual vené per un diner a un hom que la pera conexia, Llull Felix, pt. i, c. 2. Prenen abduy los dits cònsols per lur salari tres diners, Consolat, c. 37. Que cascú dels ditz menescals que seran confrares de la dita confraria sia tengut de donar cascun dia de disapte un diner per a la làntea, doc. a. 1298 (Col. Bof. xl, 25). Per un diner | molt regategen, Spill 594. El diner de coure valia dues malles, i dos diners feien un dobler (Mall.). Deu diners de bona moneda valen 13 diners e un ters de diner de moneda barcelonesa, Monsalvatje Not. hist. xix, 113. El diner d'or valia dotze sous i quatre diners de coure. Diner reial: diner dobler fet encunyar per Alfons IV a Sardenya. E sien de valor los dits diners doblers, que un sou dels dits diners valega dos sous d'alfonsins menuts corrents, e que n'entren en lo march vint sous barchinonesos, e sien appellats diners reyals, doc. a. 1428 (Botet Mon. iii, 438).Diners barcelonesos, diners jaquesos, etc.: noms diferents que prenien els diners segons el lloc de llur encunyació. Un bon florí sai que val per tot lloc | d'aicest país, onze sous o lo pes, | e dats-lo vós per un diners jaquès | que no curats si val molt més o poc, Jordi de St. Jordi, xv. Canvi fets vós ab croat mallorquí | e's ab diner margullès o de cap, Jordi de St. Jordi, xv. Diner del ramet: antiga moneda valenciana que duia gravada a una cara l'efígie del rei i a l'altra un arbre que el poble confonia amb un ram (Val.). Diner de cavallet: moneda d'un diner que portava gravada la figura de l'escut d'Espanya sostingut per un lleó, que el vulgus confonia amb un cavall (Men.). Diner de xeixa: antiga moneda menorquina de molt poca valor. Diners menuts: els diners de més poca vàlua. Reebre o detenir moneda d'or o d'argent o diners menuts, doc. a. 1392 (Boll. Lul. viii, 442).a) fig. Diners de Sant Pau: pedres petites circulars en què es desfan les roques immediates al camí de l'antic monestir de Sant Pau de Manresa (Aguiló Dicc.). Diner de bruixa: pedreta nummulària que es recull abundosament en els termes d'Ibi, Agost i Xixona i que cal no confondre amb les lenticulars (Escrig-Ll. Dicc.).
|| 3. Porció o quantitat de cosa que val un diner; cast. dinero. Vaérets per les places donar dos diners de pa per un diner, Muntaner Cròn., c. 177. En aquest ha en Guillem Sacoma dos diners d'aygua, Codi Çagarriga 133. Una altra olla... en què's pot coura un diner de arròs, Inv. Grau, a. 1489. Un diner de mel, Dieç Menesc. ii, 12. Pendreu dos dines de mostalla fina, Flos medic. 190. Diners de nous: donatiu en metàl·lic amb què els padrins, avis, oncles, etc., obsequien la gent menuda de la família, per les festes de Nadal; també en solen donar els senyors a llurs criats i els empressaris als obrers (Men.); cast. aguinaldo.
|| 4. Moneda en general; suma de moneda de tota classe; riquesa en moneda; cast. dinero. (En aquest sentit col·lectiu és normal en català usar el mot diners en plural, encara que també s'admet la forma singular). An R. de Foix li acabe tots los diners a Poycerdà, doc. mitjan segle XIII (Pujol Docs. 22). Mal dia'ls uinga si'ls costaua tant diner com féu a mon pare, doc. a. 1250 (Pujol Docs.). Açò no's poria fer, que qui ha sos diners e sa roba no la tornaria, Jaume I, Cròn. 97. Per altres crims o injúries deuen esser punits en diners, Cost. Tort. I, iii, 5. Déus pot donar esperança, cors, diners e altres coses a hom, Llull Gentil 45. Ama los dinés, mas atempradament, Jahuda Cató 152. No hi ha tan bo missatge com lo diner, Jahuda Dits, c. 42. Si has corromput advocat, notari, procurador per diners o per dons, Eximenis Conf. 21. Mas los desastruchs de amichs o parents no guarden sino qui ha diners, Metge Somni iii. E, pels diners, a llur ostal venran, Auzias March, ciii. Los qui logats | humiliats | obrar volran | e suaran | en les cavades | no fent lobades, | del divinal | diner real | seran pagats, Spill 14515. E quant los vells fluixen, lavors elles tiren | a casa lo moble, la roba y diners, Proc. olives 318. Guardau los diners y joyes, Picó Engl. 39. Si tenc pas prou de diners per menar tres-centes vaques meves, Massó Croq. 14. Que se n'estalviarien de diners i de males estones!, Ruyra Parada 6. Val més un punt d'alegria | que una torre de diners, Salvà Poes. 72. Diners comptants: moneda en efectiu, en metàl·lic. Diner viu: diners comptants (Barc., a. 1620, ap. Aguiló Dicc.). Home de diners: home ric de moneda. Tenir diners: posseir béns amonedats. Tenir diners de llarg: tenir abundància de moneda. Fer diners: adquirir moneda. Treballa de nits... un amich seu li oferí la plassa..., diu que fa diner..., Bon ofici, Pons Auca 227. Tenir bon diner: esser bon pagador. Tenir mal diner: esser mal pagador. Anar a cap diner, o no valer cap diner: anar a preu molt baix, no valer quasi res. Enguany el bestiar porquí no valdrà cap diner, Ruyra Parada 101.
    Loc.
—a) Tenir o manejar els diners a palades: tenir molts diners, esser molt ric. També es diu Tenir més diners que cap gat puces (Empordà).—b) Tenir tants diners com Nostre Senyor germans: esser molt pobre, no tenir cap diner.—c) Tenir diners a un recó de boca: esser molt pobre, però bravejar de ric (Empordà).—d) No deure un diner a ningú: estar cabal amb tothom, viure dels seus béns, sense haver de manllevar.—e) Donar una cosa per un diner: considerar-la insignificant, no atribuir-li cap importància. Tota quanta pahor hauets, dix Melchior, poríets donar per un diner, car yo us promet en ma fe que no hauets rahó de hauer pahor, Curial, i, 41.—f) No donar un diner d'una cosa o d'una persona: considerar-la perduda. «Vaig estar molt malalt; si m'haguessis vist, no n'hauries donat un diner, de la meva pell».—g) Dir-ne cent per un diner a qualcú: dir-li mil penjaments, insultar-lo.—h) Fer un diner amb set nucs o Partir un diner per quatre parts: esser molt avar (Val.). El pare... partiria un diner per quatre parts, y anava en un pam de llengua, darrere encontrar un gendre que li fera bullir l'olla, Rond. de R. Val. 26.—i) No fer una cosa per cap diner del món: estar decidit a no fer-la sota cap condició per bona que sigui. Per cap diner del món auria cambiat, Massó Croq. 43.—j) No esser pagat amb diners, o No poder-se comprar amb diners: esser una cosa molt bona i que poques vegades es troba. «Lo que hai trobat a Gandesa | no hu trobo en cap puesto més, | trobo un amor en les noies | que no's pot comprar amb diners» (cançó pop., ap. Serres Poes. Gand. 70).—k) No fer-se un diner de bé: fer-se mal (Val.).—l) Parèixer un diner de fil, o Esser més llarg que un diner de fil: esser excessivament llarg. Axí mataríam el temps de la travessia qu'anava a mà d'esser més llarga qu'un diner de fil, Penya Mos. iii, 113.—m) Valer més diners que no pesa: esser molt bo, molt valuós.—n) Posar diners bons sobre de dolents: cercar plets i disputes sobre assumptes poc clars, en què és perillós de posar-se (Empordà).—o) Esser més conegut que es mal diner: esser molt conegut (Mall.).—p) Fugir de qualcú o de qualque cosa com del mal diner: fugir-ne amb molta por (Mall.). Ets amichs fugiran de tu com des mal diné, Roq. 39.—q) Esser diners segurs, o diners comptats: esser una cosa molt clara o segura, no presentar perills ni problemes.—r) Diners i paraules. Quan a un li demanen què li ha costat una cosa, i ell no vol que ho sàpiguen, contesta: «Diners i paraules» (Empordà).
    Refr.
—a) «Pocs diners, poca música»; «Pocs diners, pocs Sants Antonis»: vol dir que les coses importants no es poden fer sense despesa.—b) «Qui no té diners, que no tengui set» (Men.).—c) «Lo diner fa l'home enter» (Griera Tr.); «Lo diner, si no ho fa tot, molt pot» (ib.); «Qui té diners, vola; i qui no en té, rodola» (Cat., Bal.); «Qui té diners, té tot adreç, i la filla del rei si la volgués» (Val.); «Qui té diners, fa sos afers, i qui en té prou, fa lo que vol» (Cat.); «Amb diners, carxofes; si en vols més, para el cabàs» (Altea); «Amb diners, torrons, i amb pessetes, casquetes» (Tortosa); «Amb dinerets, torronets, i amb pessetetes, caixetes» (Alcoi); «Qui té diners, ho té tot»; «Tinga el meu amo diners, que no li mancaran criats ni res» (Val.); «Lo diner és la clau que obri totes les portes» (Tortosa); «Amb diners, carxofes; i amb paper, milotxes» (Val.).—d) «Si vols tenir enemics, deixa diners als amics».—e) «Ditxós diner que a casa ve» (or., occ.); «Ditxosos diners que a casa tornen» (val.): es diu quan algú no vol acceptar els diners que li donam.—f) «A ningú demanaràs els diners que guardaràs»: vol dir que tot allò que s'estalvia es tindrà sempre disponible sense haver d'acudir als altres.—g) «Qui diners d'altri guarda, no se'n va al llit sense sopar»: vol dir que generalment els qui administren béns d'altri se'n solen aprofitar.—h) «Els diners dels capellans, cantant vénen i cantant se'n van»: significa que els béns adquirits sense esforç solen perdre's aviat.—i) «Qui diners ha de cobrar, molts passos ha de donar» (Cat.); «Qui diners té que cobrar, moltes voltes ha de pagar» (Vinaròs): vol dir que sovint és difícil cobrar allò que ens deuen.—j) «Qui no té diners, que tingui paraules» (Cat.); «Qui no té diners en bossa, ha de tenir mel en boca» (Mall., Men.): vol dir que el qui no pot pagar els deutes ha de saber satisfer el creditor amb bones paraules.—k) «No tot es paga amb diners»; «Lo que no es paga en diners, es paga amb dinades»: vol dir que d'una manera o d'una altra cal agrair positivament els beneficis.—l) «Els diners del jornal, entren per la porta i se'n van pel fumeral»: vol dir que allò que costa de guanyar s'inverteix en coses útils (Val.).—m) «Diner fa diner» (Cat., Val.); «Diners fan més diners» (Cat., Bal.); «Diners criden diners» (Segarra, Urgell); «Qui té diners, fa diners» (Val.); «Els diners van allà on n'hi ha» (Val., Alcoi); «¿A on vas, diner?—Allí on n'hi ha més» (Tortosa): vol dir que el posseir diners és la base per a adquirir-ne més.—n) «Per lo diner, balla el gosset» (Val.).—o) «Diners fan cuineres»: vol dir que els menjars exquisits no s'obtenen sinó amb molta despesa (Mall.).—p) «Els diners no són parents de ningú» (Val.); «Els diners no coneixen ningú» (Cat.): vol dir que els qui deixen o guanyen diners a parents seus, així mateix volen cobrar d'ells, malgrat del parentesc.—q) «Un diner perquè canti, i un diner perquè calli»: es diu al·ludint a aquells qui es fan pregar molt per fer una cosa, i després no deixen de fer-la fins a molestar amb llur insistència (Mall.).—r) «Un diner de mal, cinc sous d'emplastre»: es diu per fer burla dels exagerats en la petició de remeis extraordinaris per a mals petits.—s) «Els enemics de l'ànima són tres: diners, diners i diners» (Val.).—t) «Els diners i la muller, a la vellea són menester» (Val.).—u) «Donau-me diners, que consells no atipen» (Cat.); «Donau-me diners, que consells no umplen» (Mall.); «No consell sinó diner, és lo que tinc menester» (Griera Tr.).—v) «Tothom hi és pel diner».—x) «Qui no té diners, no té amics» (Men.).—y) «Diners fan bé, diners fan mal, diners fan l'home infernal».—z) «Qui té diners, de tot surt bé».—aa) «Qui té un diner, no està sense ell; si tens un diner per vil, mai arribaràs a mil»: significa que una quantitat de moneda, per petita que sigui, té la seva importància perquè ajuda a formar un capital.—bb) «Qui té diners, sempre té raó»; «Qui té diners, a tot s'arrapa».—cc) «Els diners van i vénen, i no se detenen» (Val.).—dd) «Val més home sense diners que diners sense home» (Mall.); «Diner no fa dona ni dona fa diner» (Mall.).—ee) «Diner que es guanya pel cul, se'n va com el fum»: vol dir que el producte del vici s'esvaeix i no duu cap bon resultat (Val.).—ff) «Dels amics i dels parents se trauen els diners» (Tortosa).—gg) «El pagès que té diners, mai se posi a cavaller» (Manresa).—hh) «Els diners i cortesia, de plebeu fan senyoria». «Els costums i els diners, fan els homes cavallers» (Griera Tr.).—ii) «Diners i fills, com més pocs, menos perills» (Saura Dicc.).—jj) «En acabar els diners, jo i tu i ningú més» (Men.); «Quan acabis els diners, compta amb tu i amb ningú més» (Griera Tr.).—kk) «Ni t'entenc ni t'entendré; si vols vi, porta diners» (Alcoi).—ll) «Els diners no porten calceta, com els polls»: vol dir que una moneda no es distingeix d'una altra, perquè en la seva classe tota és igual (Val.).—mm) «Diners i bogeria no es poden amagar»; «Dolors i diners no poden restar secrets»: vol dir que la riquesa i les grans crisis de l'esperit aviat es manifesten.—nn) «De diners i de bondat, la meitat de la meitat»; «De diner i de bondat, lleva'n sempre la meitat»: vol dir que ordinàriament són exagerades les ponderacions que la gent fa de la riquesa i de les qualitats morals d'altri.—oo) «Qui no fa cas d'un diner, quan l'ha de menester, no el té» (Men.).—pp) «Els diners i els botons són per a les ocasions»: vol dir que cal no plànyer les despeses quan hi ha necessitat de fer-ne (Val.).—qq) «Qui no té diners, no té temor a lladres» (Tortosa).—rr) «Lo diner no es minja, però dóna que minjar» (Tortosa).—ss) «Lo diner desperta, la desgràcia adorm» (Tortosa, ap. Bayerri Refr. Tort. i, 489).—tt) «Per saber l'home qui és, doneu-li mando o diners» (València). «Les armes i els diners, bones mans han menester; si no es saben manejar, no valen res» (Griera Tr.).
    Fon.:
diné (pir-or., or., occ., Maestr., bal., alg.); dinéɾ (val.). Plural: dinés (or., occ., bal.); dinéɾs (val.).
    Intens.:
dineret, dineretxo, dinerel·lo, dinereu, dinerí, dineró, dinerot.
    Sinòn.
(|| 4): doblers, cèntims, quartos, pessetes, sous.
    Etim.:
del llatí denarĭu, mat. sign. || 1.