Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  dirimir
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

DIRIMIR v. tr.
Departir, desunir (parlant de coses abstractes); cast. dirimir. «Hem dirimit la qüestió i hem quedat amics». «La impotència dirimeix el matrimoni» (anul·la, suprimeix la unió o contracte matrimonial).
    Fon.:
diɾimí (Barc., Palma); diɾimíɾ (Val.).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Etim.:
pres del llatí dirimĕre, mat. sign.