Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure1. discÚrdia
veure2. discÚrdia
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

1. DISC“RDIA f.
Falta de concÚrdia; desacord de voluntats; cast. discordia. E si posada era la discÚrdia entre el e'l capitol ad aquel dia, doc. a. 1244 (Pujol Docs. 18). Enfre lo senglar e'l rey jo metrť discÚrdia e maluolenÁa, Llull Felix, pt. vii, c. 7. Los apÚstols eren escampats la hu de Áa, l'altre de lla, per discÚrdia que hagueren en la vida de Jesuchrist, Sermons SVF, i, 140. Negun colegi d'ofici ťs tan damnůs com colegi de notaris, en lo qual ha gran discÚrdia de volentats, Scachs 66. Un tercer en discÚrdia: la persona que intervť en una desavinenÁa complicant-la en lloc de resoldre-la. L'apariciů d'un tercer en discÚrdia vinguť a torbar totduna aquell esperit d'intel∑ligŤncia que la Rossa y en LluŪs s'havien comunicat, Pons Auca 29. La poma de la discÚrdia: causa immediata d'una desavinenÁa. Amb s'intenciů mťs santa del můn, ęL'ņncoraĽ ha volgut tirar dins sa redacciů de ęLa RoquetaĽ sa poma de la discÚrdia, Roq. 6.
††††Fon.:
diskɔ́ɾūiə (Barc.); diskɔ̞́ɾūia (Val.); diskɔ̞́ɾūi (Palma).
††††Etim.:
pres del llatŪ discordia, mat. sign.

2. DISC“RDIA f.
Planta labiada de l'espŤcie Teucrium scordioides Schreb. (Empordŗ, Garrotxa); cast. escordio. Fa olor d'all, tť sabor amarg-picant i ťs considerada vulgarment com un poderůs antisŤptic i antitÚxic. (Cf. Texidor Flora Farm. 680).
††††Fon.:
diskɔ́ɾūiə (Llofriu, La Bisbal); diskɔ́ɾūis (ap. Vayreda FlÚr. 418).
††††Etim.:
deformaciů vulgar de escordi (<llatŪ scordium, mat. sign.), per contaminaciů del mot discÚrdia art. 1.