Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  discutir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DISCUTIR v.: cast. discutir.
|| 1. tr. Examinar amb atenció una cosa, assumpte, qüestió, fent les consideracions favorables i desfavorables per a arribar a la veritat. Con offici de maiordom en discutir la rahon de la aministració de nostres officials, Ordin. Palat. 16. Com bé hauràs discutida la tua obra, lavors la possehiràs perfetament, Canals Carta, c. 64. Acte de saviesa és discutir les coses dubtoses, Tirant, c. 364. Per que més examinada | e discutida | sia esta causa hi discernida, Somni J. Joan 1624. Vaig abstenir-me de discutir i analitzar el meu estat, Ruyra Parada 83. Discutir los béns de un deutor, o fer-ne la discussió pera veurer si ell té de què pagar, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. intr. o tr. Tractar una qüestió sostenint punts de vista diferents dels que altri sosté. Sovint parlam | e discutim, | molt departim | d'astronomia, Spill 15197. Cridan y baladretjan discutint de tot, Ignor. 40. Un foraster y un mallorquí discutian alabant cadascun sa seua llengo, Ignor. 67.
|| 3. tr. Posar en dubte una cosa i adduir les raons que en fan dubtar. Confirmant o discutint las observacions que l'industrial els feya, Pons Auca 132.
    Fon.:
diskutí (Barc., Palma); diskutíɾ (Val.); diskotí (vulgar, Mall.).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Etim.:
pres del llatí discutĕre, mat. sign.