Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  disposar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DISPOSAR v.
sinòn. de dispondre en tots els seus significats i amb els mateixos usos transitiu i intransitiu; cast. disponer.
I. tr.
|| 1. Posar en un cert orde. Disposar un exèrcit en batalla, Lacavalleria Gazoph. Rengles de arbres disposats o plantats en igual distància los uns dels altres, ibid. L'ebanista... trasbalsava trémols, llits y calaixeras, disposava paraments, ajudat pel fadrí, Pons Auca 132.
|| 2. Preparar, posar a punt per a fer alguna cosa. Comensí a disposarme per lo viatge, López Rel. 46. Per instruhirme en lo ceremonial dels Consellers, me disposí atentamente a legir tots los dietaris, Rúbr. Bruniquer, i, 20. Ja's disposava a ficar la punxa del coltell, Víct. Cat., Ombr. 26. I se disposa a empendre son camí, Alcover Poem. Bíbl. 30.
|| 3. Ordenar, decidir (que es faci una cosa). Del rey dels reys... qui... divisions d'obres e divisions d'administracions esser disposa, Ordin. Palat. 8. Totas las penas y statuts en ellas disposats y ordenats, doc. a. 1688 (Col. Bof. xli). Vuy està disposat lo Concell de 80 personas, Canyelles Descr. 114. Per la qual Pragmàtica està disposat que de ninguna sentència... se admeta suplicació, Pragm. Aud. Mall., 23. Donava ordres, disposant lo necessari, Rosselló Many. 156. Via foris a empaiar s'arbret!—disposà el nostre director, Ruyra Parada 58.
II. intr.
|| 1. Determinar allò que es vol; fer el que es vol d'una cosa o persona. Si Déus disposaua en altra manera de tu, Valter Gris. 4. Disposau de mi axí com vos plaurà, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Posseir, poder fer allò que es vol d'una cosa o persona. Desgraciadament no disposava de més arma que un petit ganivet, Ruyra Parada 50.
    Refr.

—«L'home proposa i Déu disposa»; significa que les decisions humanes estan supeditades a la voluntat de Déu.
    Fon.:
dispuzá (pir-or., or., men.); dispozá (occ., mall.).
    Sinòn.:
dispondre.
    Etim.:
de posar, precedit del prefix dis a imitació de dispondre. Així com el verb llatí ponĕre ha estat substituït en català per posar, el verb disponĕre ha estat suplantat per disposar.