DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. DITXÓS, -OSA adj.
|| 1. Feliç, ben sortat; cast. dichoso, feliz. «Que és de ditxós un fadrí | que sega amb s'enamorada! | Perquè, quan està cansada, | cantant la pot devertir» (cançó pop. Mall.). Per més que ditxosa se pot tenir la ciutat de Manresa, Canyelles Descr. 106. Jo visch ditxós y molt content, Lacavalleria Gazoph. Jo'm tindria per ditxós si axí me deixavan anar, ibid. Jo he demanat a Déu que axò tingués un succés ditxós y favorable, ibid. Ditxosos tots dos vivim, Aguiló Poes. 98. Mentres anit dormia en son ditxosa, Atlàntida, vii. Que als dos germans ditxosos migparteix, Canigó ix. En los dijosos [sic] segles de sos magnànims reys, Llorente Versos, i, 45. Per què sospira mon cor ditxós?, Costa Trad. fant. 25. Era el més ditjós [sic] dels hòmens, Caseponce Contes Vallesp. 59. Ditxós el poeta que les pot sentir, Maragall Enllà 28.
|| 2. iròn., es diu d'una cosa molesta, massa insistent, massa preocupant o de què s'ha parlat massa. Aquella ditxosa nit la Denisa s'havia despertat un reguitzell de vegades, Pons Com an., 13. Ditxosos soldats! No sé perque los fan venir aquí, Roq. 25. A s'alcalde li lleva bona part des dormir, aquesta ditxosa alcaldia, Roq. 30. Porer continuar tenguent ben estojats es cuponets des seus ditxosos bonos, Ignor. 29.
    Fon.: diʧós (pir-or., or., occ., val., bal.); diʤós (Cullera).
    Etim.: pres del cast. dichoso, mat. sign.