Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. do
veure  2. do
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. DO m.
La primera nota de l'escala musical; cast. do. Lo seu cornetí..., corre a cercar-lo..., s'afina el buf ab un do sol mi do, amunt y avall, Vilanova Obres, iv, 245.
    Fon.:
dɔ́, (Barc., Val., Palma).
    Pl.:
dos.
    Var. form.:
dut.
    Etim.:
de l'italià do, mat. sign., forma que ha substituït en els temps moderns a l'antic ut dels músics medievals.

2. DO m.: cast. don.
|| 1. Acte i efecte de donar; cosa donada o cedida graciosament. Ua-te primerament acordar ab ton proxme a cui mal auràs fait, car enant no redebria tu ni ton do, Hom. Org. 5. Uolem que prengats lo bouatge sobre nostres hòmens e donam-uos-ho en do, Jaume I, Cròn. 50. Trameséssets lo Fill pendre carn humana, de la qual carn vós feés do e misericòrdia al humà linatge, Llull Cont. 330, 7. Aloma pregà Blanquerna que li donàs un do, Llull Blanq. 7. Lo rey... féu molt gran festa, e féu cavallers, e donà grans dons a cavallers e juglars, Desclot Cròn., c. 2. Faeren molts bons dons als dits missatges, Muntaner Cròn., c. 22. Fa lo do plasent e graciós lo que prestament lo dóna, Tirant, c. 198. Y ara pendreu dos anyellons | nats ha dos dies: pobres dons, | rància costum de l'antiguea, Oliver Obres, i, 243. Però nosaltres cap do no podem conservar, Carner Bonh. 105. No prendre una cosa ni en dons: no acceptar-la ni regalada (Massalcoreig). «Vaja un regalo! No ho pendria ni en dons!»Donar a tot do: donar completament, sense restriccions, incondicionalment (Montblanc).
|| 2. Virtut, benefici i en general tot allò que rebem de Déu o de la naturalesa sense posar-hi de la nostra part res per obtenir-ho. Dons de l'Esperit Sant: set perfeccions habituals concedides a l'home perquè pugui millor seguir les il·lustracions i mocions de l'Esperit Sant. Do de gents: gràcia especial o conjunt de qualitats atractives amb què una persona es guanya la benevolència i simpatia de la gent que tracta. Do de llengües: facilitat extraordinària per a aprendre de parlar diverses llengües. Una dona... no sabia los XIII articles ni'ls VII dons que'l Sant Esperit dóna, Llull Blanq. 34, 5. A la qual Anna era donat do de prophetia en singular grau, Villena Vita Chr., c. 9. Singular corona... ab VII fermalls, ço és los VII dons del Sanct Sperit, presentada a la Mare de Déu, Villena Vita Cr., c. 48. Tot do noble, axí com és do de natura, do de dignitat real, do de victòria de enemichs e do acabat... tots vénen e devallen del Pare de les llums, Pere IV, Cròn. 19. Yo administre fort mal los dons que Déu m'ha donats, Eximenis Conf. 16. Plena de dons e de béns gratuits Imperadriu, Jordi de Centelles (Trobes V. Maria [97]).
    Refr.

—«No miris es do, sinó es bon amor»: es diu per significar que cal apreciar la bona voluntat del donador més que la vàlua d'allò que es dóna (Mall.).
    Fon.:
(Barc., Val.; Palma).
    Etim.:
del llatí dōnum, mat. sign.