Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  doctor
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DOCTOR m.: cast. doctor.
|| 1. El qui ensenya matèria doctrinal superior (religiosa, jurídica, científica). Doctors de la llei: els savis que en el poble jueu tenien per missió interpretar i ensenyar la llei de Moisès. Doctors de l'Església: els grans tractadistes de la religió catòlica declarats autoritat en matèria de fe o de moral. Per los apòstols qui pregaren per aquesta fenna deuem entendre los doctors de la sancta ecclésia qui dia cotidi pregan Déu per els, Hom. Org. 8 vo. Les rahons següents segons qu'ens han ensenyat philosofs e diuersos doctors, Eximenis II Reg., c. 5. Tu est lo meu mestra e'l meu doctor, Febrer Inf. i. Lo monge Siluestre... lo diable feu-lo ten gran doctor que ach per dexebles e fon mestre del Emperador de Roma e del rey de França, Eximplis, i, 41. Segueixquen, donchs, l'openió dels bons doctors, Somni J. Joan 2012. El Doctor Angèlic: nom aplicat a Sant Tomàs d'Aquí. El Doctor Il·luminat: nom donat al Beat Ramon Llull.
|| 2. El qui ha rebut el més alt grau acadèmic en una facultat. Era un bisbe qui era doctor en dret canònich, Llull Felix, pt. viii, c. 63. Los doctors en cascun dret, Metge Somni iii. Misser Francesch Castelló doctor en leys, Ardits, i, 282. Al senyor Jaume Dalmau doctor en drets, per la conducta de un any, doc. a. 1609 (Miret Templers 583).
|| 3. vulgarment, Metge. «El noi gran estudia de doctor». «Hem enviat a cercar el doctor». «'Nau a fer venir el doctor, | mon mal me medicarà, | veiam si me trobarà | cura pel mal de l'amor» (cançó pop. Mall.). «La Tirana té un floronco | i el té a punt de rebentar; | si no ve el doctor de Planes, | la Tirana es morirà» (cançó pop. Cocentaina). Per gastos de cavalgaduras per un Jurat del reine, morbers, doctors y cirujians, doc. a. 1702 (Hist. Sóller, i, 664). Un curandero, homo molt entès; qui havia estat a Alger i havia après a curar ab un doctor moro, A. Ruiz Pablo (Catalana, vi, 15). Es home per a llegir fins les receptes dels dotors [sic], J. Pascual Tirado (BSCC, vi, 231).
|| 4. adj. (f. doctora) Persona que pretén de saber molt, d'entendre en moltes coses, i que en tot es vol ficar i manar. Deya una beata molt doctora a una veynada seua, Ignor. 1. Dues cunyades doctores insufribles, Ignor. 19. Què saps tu, doctora?, Penya Mos. iii, 132. Certa família... composta de pare, mare, tres gichs y dos giques, a qui d'ells més raro y més dotor, Martí G., Tip. mod. i, 34.
    Refr.
—a) «Doctors té la Santa Mare Església»: frase treta del catecisme de la doctrina cristiana, que es sol aplicar a aquelles persones que volen fer coses que no entenen, sense voler-se aconsellar amb els qui són més entesos que ells (Mall., Men.).—b) «Per això els diuen doctors [als metges]: perquè dubten»: es diu per indicar la poca seguretat dels diagnòstics dels metges (Men.). La frase s'explica pel joc de paraules produït per la pronúncia especial menorquina, en què doctor es pronuncia duttó i dubtar és pronunciat duttá, de manera que semblen paraules de la mateixa arrel.—c) «Hi ha més doctors que malalts»: es diu quan hi ha molta gent que dóna consells a una sola persona (Olot).—d) «Sempre hi ha d'haver més doctors que apotecaris»: vol dir que les coses s'han d'estudiar bé i llargament abans de resoldre-les.—e) «Cerca sempre bon doctor, i millor el confessor».—f) «Ses errades d'es doctors, sa sepultura les tapa» (Men.).—g) «Es doctor, com més vell, millor»: significa que l'experiència és una de les millors qualitats que pot tenir un metge per a encertar en els seus diagnòstics i pronòstics (Men.).—h) «No hi ha més doctor que un mateix»: vol dir que en certes malalties és millor regir-se el malalt per la pròpia experiència que per les opinions i prescripcions dels metges.
    Fon.:
duktó (pir-or., or.); doktó (Ll.); dottó (Mall.); duttó (Men.); dotó (Fraga, Tamarit de la L.); dotóɾ (Benassal, Cast., Val., Al.); dutór (Alg.).
    Intens.:
doctoràs, doctorot, doctoret, doctoretxo, doctorel·lo, doctoreu, doctoriu.
    Etim.:
pres del llatí doctōre, mat. sign. || || 1, 2.