Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. dol
veure  2. dol
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. DOL m.
|| 1. Gran aflicció causada per la mort d'algú, per una gran pèrdua o en general per una greu dissort; cast. duelo, dolor. Tramès... als richs hòmens e cavallers manament... que no lexassen la vila..., de què hac gran dol entre ells, Pere IV, Cròn. 45. Si duràs el dol axí com comença, auciria, Jahuda Dits, c. 33. Moltes coses de goig e moltes de dol, Genebreda Cons. 64. Tals fets Amor sol aportar ab ssi, | que tots sos béns en dol han convertir, Auziàs March, xci. A vós de mort la gran dolor cobria; | com no morís per dol fon gran miracle, Trobes V. Maria [163]. Per al meu cor..., si em creieu, era un dol, Ruyra Parada 4. Fer dol: (ant.) fer pietat, compassió. E si no us fa dol vostra vida almenys haiats pietat d'aquesta donzella e de mi, Curial, ii, 7.
|| 2. Senyal exterior amb què es manifesta en el llenguatge, en el vestit, etc., la gran aflicció causada per la mort d'algú, per una pèrdua greu, per una gran dissort; cast. duelo, luto. Els plors els crits e els plants començaren molt grans per tota la ciutat..., e aquest dol durà en la ciutat quatre dies, Muntaner Cròn., c. 28. Mestre Ramon Llull un dia | ... | d'un glosador penitent | ohí lo dol y les llàgrimes, Penya Poes. 333. Lo dol omple les vies de la ciutat hermosa, | per ses retudes portes no passa ja la gent, Ruiz Poes. 69. Fer dol: (ant.) fer demostracions de gran aflicció, plorant, cridant, etc. Man-vos per la senyoria que he sobre vós que negú no'n plor ne faça dol, Jaume I, Cròn. 68. Lo dol que sa muller feia, qui'l vos puria dir?, Llull Blanq. 19. Aquell escuder ploraua e fehia molt gran dol, Llull Felix, pt. v, c. 1. Morí Otger..., de què tota la host ne feren gran dol, Tomic Hist. 68. Tenir el dol: assistir a la casa on hi ha un difunt, per manifestar el condol per la seva mort i dir les oracions acostumades de sufragi. Los honorables consellers se posaren los capirons al cap... y pujaren a tenir lo dol y sperar vinguessen la parròchia y lo monastir a treure lo cors de casa, doc. a. 1531 (Ardits, iii, 446). Que vaja lo rector... a tenir dol en lo Palau, Ordin. Univ. 1629, fol 18. Diumenge varen tenir es dol d'En Miquel... Sa casa estava plena de gom a gom, i poreu fer comptes si n'hi degueren passar de parts de rosari, Alcover Cont. 41. Dur dol, o portar dol, o parar dol: anar vestit de negre en senyal d'aflicció per mort d'algú. «Si s'estimat se moria, | cosa que el meu cor no vol, | si m'estava bé dur dol, | tota sa vida en duria» (cançó pop. Mall.). Tot hom o dona que tingue o port dol per qualsevulle persona, Cerimonial de Cervera, a. 1426. Ne duya dol | si qualsevol | dels meus moria, Spill 4443. Ella, son pare ja perdut, | al any de dol perdé sa mare, Costa Trad. fant. 126. Y mirau, poch se me'n dóna; | d'això no'n pararé dol, Benejam Foch y Fum, acte 3, esc. 3. Vestir-se de dol: posar-se vestit negre. Anant molt dejects vestits de gran dol, Passi cobles 44. La dona que enviuda, tantost s abitua | a ser molt honesta, vestint-se de dol, Viudes donz. 439. Veu arribar dos patges vestits de dol, Massó Croq. 181. Que tantost posassen draps negres y dol, Comalada Pierres Prov. 65. Dol fort o dol gros: el dol rigorós, en què es porta tot el vestit negre. Trencar o deixar el dol: cessar d'anar vestit de negre i d'estar retret de les festes i diversions. Ha fet dexar lo dol als criats, doc. a. 1596 (Segura Hist. Sta. Col. 146).
|| 3. Acompanyada; conjunt de persones que acompanyen un cos mort en portar-lo al cementeri; cast. duelo, acompañamiento. «Presidir el dol». Cap de dol: la persona que presideix l'acompanyament d'un cos mort. Darrera la creu alta bizantina, | lo dol per entre els arbres s'encamina, Canigó ix. Salmejant ab veu baxa resos y prechs, | segueix lo dol un clergue, Costa Agre terra 170. Anassen los dits consellers a casa del defunct a tenir lo dol com a cap que són del dol, doc. a. 1591 (Ardits, iv, 97). Amb aquestes fesomies tan dolorides... sembleu un cap de dol, Ruyra Parada 31.
|| 4. fig. Negror produïda en un cos per falta de netedat; cast. luto. «Noi, portes dol a les ungles». Li he reparat... es coll de sa camia, y no hey he vist rivet de dol, Maura Aygof. 14.
    Loc.
—a) Donar mal dol: entristir els altres amb l'espectacle de la pròpia tristor, o donant males notícies, o contant coses tristes (Mall.). «Sempre m'has de dar mal dol!» (Palma).—b) No tenir mal ni dol: esser ben sencer i semblar nou (Mall.). D'un vestit usat, però ben conservat, diuen: «No té mal ni dol» (Palma).
    Refr.
—a) «Dol de dona morta, només dura hasta la porta» (Val.).—b) «Dol per oncle o tia, una nit i un dia; i si no et deixa res, un dia només» (Barc., Tarr.); «De dol per oncle i tia, una nit i un dia; i si no t'han deixat re, de casa al carrer» (Urgell, Segarra); «Oncles i ties, lo dol en quinze dies; i si no et deixen res, vuit només» (Tortosa).—c) «No et burlis de mon dol, que quan el meu serà vell, el teu serà nou» (Barc., Tarragona); «No et burles dels meus dols, perquè quan els meus seran vells, els teus seran nous» (Maestr.); «No et rigues de mon dol, que quan es meu serà vell, es teu serà nou» (Mall.); «No et faci goig mon dol, que quan es meu serà vell, es teu serà nou» (Men.); «No tingues que burlar-te del meu dol, que quan el meu...» (Alcoi); «No t'alegres de mon dol, que quan el meu...» (Val.).—d) «Cada u plora son dol a la llum del seu cresol»: vol dir que tothom té tribulacions i penes, encara que no les manifesti als altres (Val.).—e) «Dol amb pa, és bo de passar» (Men.).—f) «No hi ha dissabte sense sol ni viudeta sense dol».—g) «Es dol no treu ànimes»: es diu per justificar la suspensió de les manifestacions de dol, la promptitud amb què es deixa de portar vestit negre per un difunt (Mall.).—h) «No hi ha dol sense consol».
    Fon.:
dɔ́ɫ (pir-or., or., occ., alg.); dɔ̞́ɫ (val., mall., men.).
    Etim.:
pres del llatí dŏlu, ‘dolor’.

2. DOL m. (tecnicisme jurídic)
Voluntat de delinquir; mala intenció; engany, frau; cast. dolo. Esser fets alguns dols e fraus en alguns oficis del dit regiment, doc. a. 1474 (Boll. Lul. xxv, 16). Jutge sens dol, | sol de justícia, Spill 11474. Foragitada tota spècia de dol e frau, doc. a. 1478 (Capmany Mem. ii, 395). Faran scriure e posar en lo present inuentari per tant que hi sia fet algun frau o dol, doc. a. 1482 (BSAL, xi, 293). Per ço se amostre lo dol y frau de dit forment, doc. a. 1535 (Est. Univ. xiii, 464).
    Etim.:
pres del llatí dŏlu, ‘engany’.