Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  dolor
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DOLOR f. o m.: cast. dolor.
|| 1. Sofriment físic; sensació penosa d'una part del cos. Nostre seinor grans penas e grans trebals e grans dolors soferí per nós, Hom. Org. 5 vo. Sostenen los hòmens molts de dolors e molts de treballs en est segle, Llull Cont. 105, 14. La memòria membra les dolors e les fams e les sets e les tribulacions e'ls treballs que vostre cors sostenc per nosaltres, Llull Cont. 330, 19. Turmentada és fortment per ses dolors, Metge Somni i. Les dolors agudes dels ulls són molestes, Cauliach Coll., ll. ii, d. 2a, c. 2. Per confortar los nirvis de les bèsties e levar tota dolor, Flos medic. 51 vo. Si fill de mare humana, de sos dolors nasqueres, Atlàntida vi. Se li avia posat un dolor als ronyons, Víct. Cat., Ombr. 62. Els dolors del part: les sensacions molestes i penoses de la dona que ha de parir. Dolors morts: els primers dolors del part, que no el decideixen i sembla que no el facilitin. Dolors vius: els dolors que acompanyen el moment mateix del part. Dolor reumàtic, o simplement dolor: el reuma o sofriment produït per l'artritisme. «Per què no hi veniu, amor, | a missa a Sant Honorat, | que cura de mal cap, | i Sant Marçal de dolor?» (cançó pop. Mall.). Sant Ramon de Penyafort... se l'invoca contra la pestilència, hidropesia, dolor, aufec, llagues, Serra Calend. folkl. 29.
|| 2. Sentiment penós que experimenta l'esperit, comparable al sofriment físic, causat per la pèrdua d'un ésser estimat, per una gran dissort, pel penediment, per la compassió, etc. Per la dolor e ira e tristor en la qual son per la mort de mon fill, plor e son desconsolada tan fortment que apenes visch, Llull Felix, pt. i, c. 7. E nós ploram ab el per la dolor del partiment, Jaume I, Cròn. 21. Si no has dolor de mi, hajes compassió de tant poble crestià que és jutjat a perpetual cativeri, Tirant, c. 7. Hagué gran dolor de la mort dels hermitans, Tomic Hist. 77. Déu, en la vida, | posa termes al goig com al dolor, Alcover Poem. Bíbl. 95. Especialment: a) Sentiment penós d'haver ofès Déu. Tornà a la sua posada la conuertida dona, de tan dolorosa dolor y contricció de sos peccats acompanyada, Pereç St. Vicent 18. Hauent dolor e contrició de moltes morts que hauia fetes, Tirant, c. 2.—b) Els (o les) dolors de Nostra Senyora, de Sant Josep, etc.: Mare de Deu..., prechvos per les set alegries e per los set dolors que hagués del vostre car fiyl, Jaume I, Cròn. 57. La Mare Déu dels (o de les) Dolors: imatge de la Verge Maria representada amb el cor travessat per set espases com a símbol de les dolors principals que sofrí durant la seva vida mortal. Dolors: nom propi de dona, que té per patrona la Mare de Déu de les Dolors.
    Loc.

Tens dolor? Ves a confessar: es diu humorísticament al qui es queixa de dolor físic, per al lusió al dolor de contrició o d'atrició que és necessari per a fer una bona confessió sagramental (Empordà).
    Refr.
—a) «El dolor és mal traïdor»: es refereix a la dolor reumàtica, que sovint reapareix quan ja semblava guarida.—b) «Qui té amors, té dolors».—c) «Passen les amors i queden les dolors».—d) «Lo dolor vol dolor» (Tortosa).—e) «Dolor i més dolor, de la vida és companyó» (Tortosa).—f) «Dolor de dona morta, dura fins a la porta» (Mall.).—g) «En tot cap hi ha dolor» (Miró, Afor. 378).—h) «Guerra, cacera i amors, per cada plaer cent dolors».—i) «Fill sense dolor, mare sense amor».—j) «Amors, dolors i diners, no poden estar secrets».
    Fon.:
duló (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); doló (occ., Maestr., mall.); dolóɾ (Cast., Val., Al.).
    Intens.:
—a) Augm.: doloràs, dolorada, dolorot.—b) Dim.: doloret, doloreu, doloriu. (Com a nom propi de dona: Doloretes).
    Etim.:
del llatí dŏlōre, mat. sign.