DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

DOMĀS (ant. Damās).
|| 1. topon. Ciutat principal de Síria; cast. Damasco. Al honrat n'Arnau de Marįells, cōnsol olim ordonat en la ciutat de Damás, en lo loch de Barut, doc. a. 1382 (Capmany Mem. ii, 161). La ciutat de Domās, Treps Rom. 87. Com anava a Domās a perseguir els cristians, Quar. 1413, pāg. 279. L'hom bell, bo, noble | per ell creat | en lo vert prat | camp de Damās, Spill 10295. Lo rey de Domās hi és vengut, Tirant, c. 224. Com los fills de Sem haguessen fet e edifficat algunes ciutats en Asia, que foren Caldea, Domās, Súria, Turell Rec. 4.
|| 2. ant. Obra de Domās, o simplement Domās: material de vidre o de terrissa procedent de la dita ciutat de Síria. Dos canalobres d'obra de domās, doc. a. 1370 (Miret Templers 558). Dues canadelles de vidre de domās trencades, doc. a. 1373 (ibid. 556). Una lāntia de domās, doc. segle XV (arx. de Montblanc). Sis canolobres de obra de Domās, doc. a. 1417 (ap. Aguilķ Dicc.).
|| 3. m. Teixit de seda o de cotķ que presenta dibuixos en quč, pel diferent lligat, la roba és brillant en uns indrets i sense brillantor en altres; cast. damasco. Dos troįos de domās carmesí morisch, Inv. Pr. Viana 132. Vestia aquest jorn Laquesis una roba de domās blanch forrada de herminis, Curial, i, 24. Les robes que portaven eren de domās burell, Tirant c. 60.
|| 4. m. Peįa de tela del dit teixit, usada especialment com a cortina en les esglésies en dies de festa, en les sales, en els balcons, etc.; cast. damasco. Domassos carmesins, Tar. preus 25. Pareds cubertas de domassos, Aguilķ Poes. 68. De l'estrellada tenda los blaus domassos toca, Atlāntida i. Posa el domās al balcķ, Penya Poes. 247. A totes ses cases hey veyas domassos, Ignor. 10.
    Fon.: dumás (or., men., eiv.); domás (occ., val., mall.).
    Var. form.: damasc, domasc.
    Etim.: del llatí Dămascus, nom de la dita ciutat de Síria.