Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. don
veure  2. don
veure  3. don
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. DON m. ant.
Do; acte i efecte de donar. L'altre saui dix que'l major don que hom podia querir a Deu era que Deus faés una cosa matexa esser la volentat e'l poder de Deu, Llull Felix, pt. i, c. 4. La man no és vàcua de don si l'enteniment del cor sia de bona voluntat plena dels dons de Abel, Ordin. Palat. 177. La Mort qui tol lo agradable don, Auzias March, xcv.
    Etim.:
del llatí dōnu, amb la n conservada.

2. DON m. ant.
Dany. Tot accest don e aquest destrig met io, doc. a. 1242 (Pujol Docs. 17). No poden... los béns del comú alienar en don ne en mirva del comú, Cost. Tort. I, i, 22. Per veer a vuyl lo gran don que havian pres, doc. a. 1320 (Finke Acta Ar. 926). La càssia e l'agraç... estrenyen pus fort... e no n'i roman en l'uyl axí con de les medicines minerals e per ço no y té tan gran don, Alcoatí 64 v.
    Etim.:
del llatí damnu amb una evolució fonètica especial que trobam també en el català escon (<scamnu).

3. DON
partícula de tractament de respecte, equivalent a ‘senyor’. a) Avantposat a un nom propi d'home, com el castellà don. Vera cosa és e certa, que nostre aui el rey don Anfós féu parlar matremoni, Jaume I, Cròn. 2. Muller de don Joan, Muntaner Cròn., c. 11. E fo muller del infant don Pedro, Pere IV, Cròn. 27. Dix-li que don Abram los li darie, doc. a. 1378 (Segura HSC 86). Robes que són de don Bort, doc. a. 1410 (Alòs Inv. 29).—b) Antigament s'usava també davant noms comuns de dignitat. No obeits als precs del senyor don abat e de tot lo covent, Llull Blanq. 55, 1. Dos religiosos vengren veer don abat qui estava ab lo prior, Llull Blanq. 57, 5. Don Infant, yo son fort malalt, Desclot Cròn., c. 73. Don Papa, vós començareu | axí com pus digne senyor, Dança Mort. c) Antigament s'usava a vegades com a tractament absolut, no precedint com a partícula a altres noms de tractament. Lo don de Cartoxa [=lo senyor de C.] és partit de Paníscola, doc. a. 1416 (Puig, Pedro de L. 568).Ca's Don: nom que conserva la casa principal del poblet de Biniaraix (Sóller, Mall.). A Menorca encara es diu es donys [=es dòns] per anomenar emfàticament els cavallers o individus de la noblesa, els qui són tractats de don.
    Refr.

—«Lo don sense din no aprofita per a res» (Val.); «Poc val lo don a qui no té din» (Tortosa): vol dir que el llinatge noble sense diners no serveix per a res.
    Fon.:
dɔn (or., occ., val.); dɔ̞n (mall.); dɔ̞ɲ (men.).
    Etim.:
del llatí dŏmnu, contracció de domĭnu, ‘senyor’.