Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  dotze
veure  dotzè
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DOTZE adj. num.: cast. doce.
|| 1. Onze més un. Dels seus criats | dotze triats | féu capitans, Spill 13758. De cauallers qui eren en nombre de dotze milia, Boades Feyts 12. Les dotze del dia o de la nit: migdia o mitja nit. Partiren de la ciutat a les dotze hores de la nit, Tirant, c. 305. Quant es rellotge donava les dotze hores, Alcover Rond. i, 172. Entre les dotze i la una, Verdaguer Exc. 49.
|| 2. usat com ordinal, El que en té onze davant ell. «Capítol dotze»; «Benet dotze»; «Alfons dotze»; «El segle dotze».
|| 3. m. Xifres o figura que representa el dit numeral. «Has escrit un dotze molt mal fet; sembla un divuit!»
|| 4. Les dotze pedretes: joc de nenes consistent a posar dotze pedretes sobre el palmell de la mà dreta, la qual es gira ràpidament enlaire procurant que es col·loqui damunt l'altra part de la mateixa mà dreta alguna de les pedretes que cauen; si no n'hi queda cap, juga la nena que segueix; si n'hi roman alguna, la nena ha d'arreplegar amb la mateixa mà dreta i sense que li caiguin les que du al damunt, totes les altres pedretes que han caigut en terra i posar-les dins la mà esquerra, i després gira altra vegada la mà dreta procurant que caiguin dins la mà esquerra les pedretes restants (Igualada).
    Loc.
—a) Donar les dotze: esser esplèndid, suculent, que desperta l'apetit. Ja sent una flayre d'ensaymada calenta que dóna les dotze, Roq. 11.—b) Donar-ne onze per acabar a dotze: donar un avantatge molt gran.
    Refr.

—«De les dotze a la una, corre la mala fortuna»: vol dir que la dissort ve en molt poc temps (Alcoi).
    Fon.:
dóʣə (pir-or., or., bal.); dóʣe (occ., val. no apitxat); dóʦe (val. apitxat); dóʣi (Isavarri); dóʣa (Alguer).
    Etim.:
del llatí duodĕcim, ‘dotze’.

DOTZÈ (i ant. dotzèn), -ENA adj.: cast. doceno.
|| 1. Que en una sèrie en té onze davant ell; que ve després del que fa onze. Del dotzèn article, Llull Gentil 214. Lo dotzèn dia del mes de agost, Pere IV, Crón. 340. Les donzelles..., de les propietats que deuen hauer... la onzena és que no sien scarnidores, la dotzena és que sien simples e humils, Tirant, c. 206. Don Alfonso fou lo dotzè rey de Aragó, Tomic Hist.
|| 2. Que és una de les dotze parts iguals en què es divideix un tot. El correntum de la dotzena mesura, doc. a. 1288 (RLR, iv, 505). Si se treu de la mitja quarterada el diner de terra, qui és la dotsena part de un destre, Fontanet Conró 73. S'usa substantivat m.: a) Certa mesura d'oli i de grans, que era la dotzena part d'una mesura principal. Un dotzè e mig dotzè d'aram per liurar oli, doc. a. 1406 (Aguiló Dicc.). Un sach de cànem en lo qual havia en gir de tres dotzens de avellanes ab lo clovey, doc. a. 1412 (Aguiló Dicc.). Pren... per cascun diner dos grans e dos dotzens de gra, Conex. spic. 78.—b) Impost equivalent a una dotzena part de la collita, de la pesca, etc. Del peix que prenen en la mar paguen lo dotzè, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli).—c) En dotzè: format dels llibres equivalent a una dotzena part del fol. Los llibrets de devoció solen esser en dotzè, doc. a. 1789 (Aguiló Dicc.).
|| 3. Que consta de dotze elements. Especialment: a) Teixit de llana l'ordit del qual consta de dotze centenars de fils. Per lo cost de dos draps burels gasos, dotzens, comprats de Juan Ribó, doc. a. 1590 (Est. Univ. xviii, 80). Item devuitens, setzens, catorzens, dotzens y altres draps sens nombres han de tenir dotze rams; Item cordellats dotzens, quinzens y catorzens han de tenir trenta rams, Const. Cat. 313.
    Fon.:
duʣέ (or.); doʣé (occ., val. no apitxat); doʦé (val. apitxat); doʣə́ (mall.); duʣə́ (Ciutadella, Sóller).
    Etim.:
derivat de dotze.