Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  drago
veure  dragó
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DRAGO m.
Planta liliàcia, arbre de diferents espècies del gènere Dracaena, i principalment la Dracaena Draco, d'origen tropical, amb fulles ensiformes i baies de color de taronja, i tronc robust, del qual flueix una substància resinosa anomenada sang de dragó; cast. drago, dragonal. Naix de ton pit un drago plorós vora aquell fang, Atlàntida viii. Preneu pegunta y ensens y mastech e un poch de sanch de drago..., e feune poluora, Dieç Menesc. ii, 38. Sanch de Dragó, de gota y de pa, val la lliura tres lliures deu sous, Tar. preus 121.
    Etim.:
del llatí Draco, nom científic del dit arbre.

DRAGÓ m.
|| 1. Drac; animal fabulós al qual s'atribueix figura de serpent corpulent, amb peus i ales i amb gran boca devoradora; cast. dragón. Dix un saui: Mon fill, ve darrera leó e dragó e no vages darrera fembra, Jahuda Dits, c. 30. Albergaren lo vespre en una coua hon hauia molts dragons, Serra Gèn. 164. Dragons, cerastes, àspids dels quals l'ullada asseca, Atlàntida viii. Alat dragó a son capell, Salvà Poes. 140. a) Constel·lació de l'hemisferi boreal, de figura molt irregular i extensa, comparada pels astrònoms a un drac, que enrevolta l'Orsa Menor.—b) Node ascendent de la lluna. Per saber l'agualament de la luna e de son dragó e sa altitut, Gilbert-Corsuno Astrol. 3.—c) Dragó volant: «espècie de meteoro de foch, semblant a un dragó que vola» (Lacavalleria Gazoph.).
|| 2. imatge  imatge  Rèptil sauri de la família dels gecònids, del gènere Gecko, que té el cap gros, els dits molt eixamplats, el dors grisenc o negrós i la panxa blanquinosa; és tímid i inofensiu, i habita per dins forats de paret i cases velles (or., occ., val., bal.); cast. salamanquesa. Un foraster ha corregut per Mallorca replegant dragons y sergantanes y tota casta de reptils, Ignor. 57. Es dragons que tu has escoats són molt pocs. Alcover Cont. 471. El baldat, aferradís com un dragó, seguia enfilant-se... vers la seva presa, Galmés Flor 85. Dragons de nit, sense coratge per guaitar la claror, Colom Juven. 173. Dragó negre: el que es fa en el camp, per parets o marges secans; és l'espècie Gecko mauritanicus. Dragó d'ombra: el que es fa per dins les cases, i és blanquinós; és l'espècie Gecko triedrus;—fig., persona molt casolana, que no acostuma sortir de casa seva (Alaró). Tremolar com un dragó: estar tremolant de por, de fred, etc. (Mall., Men.).
|| 3. a) Peix de la família dels traquínids, espècie Trachinus draco L. (Tarr., Men.).—b) Peix de la família dels copèlids, subfamília dels cal·lionímids, de diferents espècies, com el Callionymus lyra (Men.), Callionymus pusillus (Mall., Eiv.), Callionymus admirabilis (Mall.).
|| 4. Canet d'arma de foc; cast. gatillo. Lo pedrenyal ab lo dragó acalat, doc. a. 1603 (Aguiló Dicc.).
|| 5. Instrument consistent en una barreta de ferro, acabada per un cap amb una mena de pala i per l'altre cap amb un mànec de fusta, i que s'empra per a remoure la matèria ficada dins el forn de ceràmica anomenat armele (Manisses).
|| 6. Soldat de cavalleria pesada que duia sabre i arma de foc i tant lluitava a cavall com a peu; cast. dragón. Quatre mil cavalls y tres mil dragons, doc. a. 1673 (Aguiló Dicc.). Dragó, mosqueter a cavall, Lacavalleria Gazoph. Admetre la plassa de abuhé del regiment de dragons, doc. a. 1746 (Acta Cap. Seu Mall., fol 6). A las nou horas de nit lo dragó a cavall pujava, cançó pop. catalana (Milà Rom. 330). Quant li tocà anar a servir al rey, totduna el feren barber de tots els dragons de Ciutat, Penya Mos. iii, 114.
|| 7. Mal de dragons: cucàs, malaltia dels cavalls. De la malaltia que's diu verbe o mal de dragons ho cuquas, Dieç Menesc. ii, 22. (V. cucàs).
|| 8. Sang de dragó: matèria resinosa que surt del tronc de l'arbre drago. (V. drago).
    Loc.

Esser més mal que el dragó del Puig: esser molt dolent (Puçol). Es diu per al·lusió al cocodril que hi ha, dissecat, en el monestir del Puig de València.
    Cult. pop.
—Vulgarment s'atribueix al dragó || 2 un caràcter nociu que no té. Molta gent el creu verinós, i diuen que és tan aferradís, que si es posa damunt el cos d'una persona no hi ha força humana que el pugui desadherir, i cal recórrer a cremar-lo perquè es desferri per ell mateix.—A Eivissa hi ha una creença curiosa: diuen que si a una sargantana li tallen la coa amb una pedra, la coa segueix bellugant-se, i aleshores cal acabar de matar la sargantana, perquè la coa amb aquelles revinglades escabella la Mare de Déu. Si es talla la coa a un dragó, les remenades de la coa escabellen el dimoni.
    Fon.:
dɾəɣó (pir-or., or., bal.); dɾaɣó (occ., val.).
    Var. dial.:
adragó, andragó.
    Intens.:
—a) Augm.: dragonàs, dragonarro, dragonot.—b) Dim.: dragonet, dragonetxo, dragonel·lo, dragoneu, dragoniu, dragonic, dragonillo, dragonarrí, dragonoi.
    Etim.:
del llatí dracōne, mat. sign. || 1.