Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  dring
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DRING (ant. escrit també drinc). m.
So viu d'objecte de metall o de vidre; cast. tintineo, retintín. Ja cau ma trena | al drinch de les estisores, Verdaguer Jov. 162. M'atrau vostra pobresa | com al avar sedent lo drinch del or, Verdaguer Somni St. Joan, 180. Es dring des ganivets de ses més falagueres y destres balladores, Ignor. 60. La moneda rebotà ab un drinch sonorós, Víct. Cat., Sol. 319. Sols fixant-m'hi molt sento el dring de l'esquellot, Massó Croq. 12. Sense el dring dels cascavells, Riber Poes. 329.
    Fon.:
dɾíŋ (or., occ.); dɾíŋk (val., bal.).
    Etim.:
onomatopeia.