DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DRING (ant. escrit també drinc). m.
So viu d'objecte de metall o de vidre; cast. tintineo, retintín. Ja cau ma trena | al drinch de les estisores, Verdaguer Jov. 162. M'atrau vostra pobresa | com al avar sedent lo drinch del or, Verdaguer Somni St. Joan, 180. Es dring des ganivets de ses més falagueres y destres balladores, Ignor. 60. La moneda rebotà ab un drinch sonorós, Víct. Cat., Sol. 319. Sols fixant-m'hi molt sento el dring de l'esquellot, Massó Croq. 12. Sense el dring dels cascavells, Riber Poes. 329.
    Fon.: dɾíŋ (or., occ.); dɾíŋk (val., bal.).
    Etim.: onomatopeia.