Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  dropo
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DROPO, DROPA adj.
|| 1. Astut que obra amb males arts; cast. pícaro. El Notariet... perquè els pardals se li'm bolaren de la gàbia... tot eren ronques y bufits, porò o fóra perquè els dropos tenien os de judio... o perquè així estava de Déu, ell no'ls pogué tocar la llémena, Rond. de R. Val. 79. Encara que roín sia, | dir que's molt home de bé, | si és dropo, dir que's honrat, | y també que's inocent, Ros Rom. 89.
|| 2. Peresós; que no vol treballar; cast. haragán, gandul. Ella... se'n tornà a casa seva, y la sogra quan la va veure, de dropa y batxillera no la va dexar, Adelaida Ferré (Catalana, viii, 334). Tot revolcant-se com una dropa pel llit de l'adulteri, Santamaria Narr. 86.
|| 3. El Dropo: a) Estel que surt primerenc enmig del cel i aviat se pon per la part del Sud (Vinaròs, Peníscola, Oropesa).—b) El planeta Júpiter (Costa de Llevant). Com que és el més gros del firmament, hauria d'esser el que es veiés més temps i el que es mogués més de pressa, però succeeix tot el contrari: se'l veu poc, i es mou amb lentitud (BDC, xviii, 135).
    Loc.

Esser més dropo que el jeure (o que el seure): esser molt peresós.
    Fon.:
dɾópu (pir-or., or.); dɾópo (occ.).
    Var. form.:
dròpul.
    Intens.:
dropot (Hala! vesteixe't, dropot!, Querol Her. cab. 312); dropàs; droparro; dropet (Vaja, senyor dropet; cada dia venim més tart, Briz Cor onel d'Anjou, 34, Balari Dicc.).
    Etim.:
incerta. Segons Spitzer Lexik. 86, del llatí hydropicus, ‘hidròpic’, per la feixugor de moviments dels qui pateixen d'hidropesia.