Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  eina
veure  2. eina
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EINA f.
|| 1. Utensili d'ús casolà o professional; cast. utensilio. E en la bellesa e en les eynes e en les officines del monestir se gloriejaua lo abat com les mostraua, Llull Fèlix, pt. viii, c. 67. Especialment:
|| 2. Utensili de cuina o de rebost, i principalment recipient de líquids, com escudella, plat, sopera (Sort, Cardós), cove o portadora de tenir fruita (Pla del Llobregat); cast. vasija.
|| 3. Instrument de treball d'un ofici o professió (or., occ., bal.); cast. herramienta. «Cada dia vaig en cós, | mon bé estimat, a fer feina; | no me mir tants de pics s'eina | com vegades pens en vós» (cançó pop. Mall.). «Estimat meu, dues eines | són males de manejar; | dues en vols festejar, | i amb una t'hi veig amb feines» (cançó pop. Mall.). Ja no valen tres garrofins ses eynes, Coll. Dames 1043. Ha apportat prenses y totes les altres eynes necessàries, doc. a. 1541 (BSAL, vi, 141). Deixen l'espasa los guerrers per l'eina, Canigó xi. Eina de gra: qualsevol ferramenta que té la superfície granellada o dentada, com la llima i la raspa (Mall.).
|| 4. fig. Persona de males intencions o de mala conducta, que no és de fiar (Empordà, Solsona, Barc., Mall., Men.); cast. pájaro de cuenta.
    Refr.

—«L'eina fa la feina» (or.); «S'eina fa sa feina» (Men.); «Amb ses eines fan ses feines» (Mall., Men.); «Ses eines fan es mestre» (Mall.): vol dir que amb bones eines es pot treballar bé, i amb males eines ni els bons mestres poden treure la feina ben feta.
    Fon.:
έјnə (Puigcerdà, Ripoll, Empordà, Lluçanès, Pla de Bages, Vallès, Camp de Tarr.); έјno (Cadaqués); éјnɛ (Martinet, Ribes, Olot, Berga, Pobla de L., Capmany, Sort, Tremp, Ll., Maó); ə́јnə (Mall., Ciutadella, Eiv.); əínə (Vic, Olot, Santes Creus).
    Var. form.:
eïna (ehina, ap. Milà Rom. 209); aïna (forma molt estesa principalment en català occidental i en valencià, mentres que en el català oriental i en baleàric predomina la forma eina). V. aina.
    Etim.:
de aïna, mat. sign., amb regressió de l'accent prosòdic, tal com la trobem en reina (ant. rehina <llatí rēgīna), reina (ant. rehina <llatí rēsīna), beina (ant. bahina <llatí vagīna), etc. En català occidental i valencià, en què es conserva el so de a clara àtona, s'ha mantingut fins avui la forma aïna; en canvi, en català oriental i baleàric, en què la a àtona s'ha debilitat convertint-se en ə, s'ha desplegat una tendència a reforçar la dita vocal carregant-li l'accent, però com que ja no sonava a clara sinó ə, o sia un so mixt de a i e, s'ha produït el canvi de a en e i ha resultat la forma eina.