Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  elegir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ELEGIR (i ant. elèger). v. tr.: cast. elegir.
|| 1. Escollir qualcú o qualque cosa per a un fi determinat. Conseylam-li que maguerment elega sepultura, doc. a. 1266 (BSAL, xiii, 240). Avets posat home en elèger veritat o falsetat, Llull Cont. 48, 1. Per assò, Sènyer, volgués vós en est món elèger pobrea, Llull Cont. 88, 4. Si la franca volentat elig e tria e fa bones obres, Llull Cont. 189, 3. Los sants hermitans elegen e tenen los locs agrests e inhabitables, Llull Cont. 296, 5. Hom elegeix alcunes d'aquelles semblances, Llull Felix, pt. viii, c. 69. Pochs són qui sàpien elegir, Metge Somni iii. Deu hom elegir muller qui sia filla de pare e mare honests, Scachs 23. Aquell qui és en tant alt stat, no és digna cosa elegesca vida de bèstias, Egidi Romà, ll. i, pt. 1a, c. 6.
|| 2. especialment, Escollir i designar qualcú per a un càrrec, ofici, dignitat, etc. a) Amb el complement directe indicador del càrrec o dignitat. Los quals jurats pusquen elèger, hauer, apelar conselers cada ayn, doc. a. 1291 (BSAL, v, 259). Acort fo emprès enfre les dones que demanassen a l'abadessa que les consellàs en elèger abadessa aprés sos dies, Llull Blanq. 22, 2. Lo Veguer... no elegerà jutges per volentat, Cost. Tort. I, iii, 1.—b) Amb complement verbal introduït amb la preposició a o per a. Com vós un home sol ajats elet a esser sobre tots nosaltres, Llull Cont. 110, 3. Elegiscam una dona a esser espia, Llull Blanq. 41.—c) Amb complement nominal indicador del càrrec, introduït amb la preposició a. Vosaltres elegirets lo cauall a rey, Llull Felix, pt. vii, c. 1.—d) Amb el complement indicador del càrrec, introduït amb la preposició en. Elegexen dos bons hòmens de la art de mar en cònsols, Consolat, c. 1. Que fos elegit en rey de Castella, Pere IV, Cròn. 383. Elegiren Saül en rey, Serra Gèn. 102.—e) Amb el complement nominal de càrrec introduït amb la preposició per. Elegí per capità l'infant Manfrè, Muntaner Cròn., c. 242. Elegí per jutge lo fill, Scachs 28.—f) Amb dos acusatius (i si el verb està en passiva, dos nominatius), un que designa la persona i l'altre que indica el càrrec que se li confereix. De nostre plet procurador l'auem elet, Somni J. Joan 892. «El nostre amic ha estat elegit diputat».
    Fon.:
ələʒí (or., bal.); eleʤí (occ.); eleʤiɾ (Cast., Al.); eleʧíɾ (Val.).
    Conjug.:
la flexió moderna de elegir segueix en tot el model partir. En català antic trobam formes especials, que van indicades en l'adjunt paradigma de la flexió antiga. Tals són les formes de present d'indicatiu eleg i elig (del llatí ēlego o ēlĭgo), les de subjuntiu elega (<llatí ēligam), elegam (<llatí eligamus), etc.
taula 

    Var. ort. ant.:
aleger, alegir.
    Etim.:
pres del llatí ēlĕgĕre o ēlĭgĕre, mat. sign.