Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  element
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

ELEMENT m.: cast. elemento.
I. || 1. Cadascuna de les substàncies que els antics consideraven simples i com a principis de què es componien tots els cossos, i que eren, segons ells, l'aigua, l'aire, la terra i el foc. Totes quantes espècies los elements componen, servexen tan solament a una espècie humana, Llull Cont. 316, 21. Que en tot cors que sia compost dels quatre elements, entre la un element en l'altre element, Llull Felix, pt. i, c. 10. Segons obra natural, vera cosa és que'ls quatre elements són mesclats en cascun cors compost d'ells, Llull Gentil 65. Saben... si'ls elements són simples o composts e si's poden convertir la hu en l'altre, Metge Somni iii. Aquest és aquell qui féu lo cel e la terra e la luna e les esteles; aquest és aquell qui per mesura féu los elements, Serra Gèn. 258.
|| 2. L'aigua o l'aire, considerats com el medi en què viu un ésser. Lo ayre és lo element més propi dels aucells, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. fig. En el seu element: en l'ambient o situació més adequada al gust, més agradable. En Manel y la Pepa... viurian a plena satisfacció, com en son propi element, com en la glòria, Pons Auca 206.
|| 4. pl. Les forces naturals que agiten la terra o la mar. Pensauas en los mouiments dels cels... e en la mutació dels elements de la mar e dels vents, Genebreda Cons. 23. Siau cert, tots los elements lo perseguirien e no li darien vida ni repòs, Villena Chr., c. 12. Estel de foch que als elements fa la guerra, Guiraud Poes. 60.
II. || 1. Cadascuna de les coses que, reunides entre si, en formen una altra. Per tal que los elements dels quals lo cos humà és compost se convinguessen en lo temps en lo qual han lurs operacions, Llull Blanq. 2, 5. Element químic: cos simple. Els elements d'una pila elèctrica: els parells voltaics. Element d'una magnitud: una part infinitesimal d'ella. Especialment: a) Cadascuna de les dades o valors de què depèn un sistema de càlculs.
|| 2. Principis fonamentals o nocions més simples d'una ciència, art, sistema, etc. «Elements de Gramàtica».
|| 3. Cadascun dels individus o dels cossos socials que formen part d'una col·lectivitat. Esser un bon element: esser valuós dins un conjunt. L'element oficial: el conjunt de funcionaris d'un Estat o corporació jeràrquica. L'element clerical, militar, etc.: conjunt de clergues, militars, etc. Solen esser més econòmichs que ets intervenguts per s'element oficial, Ignor. 22. Per fer conèxer lo que valen certs elements que aquí tenim y no conexem, Roq. 47.
    Fon.:
ələmén (Barc.); elemént (Val.); ələmént (Palma).
    Etim.:
pres del llatí elementu, mat. sign.