Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  embalum
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMBALUM m.
|| 1. Volum d'una cosa, especialment quan és desmesurat o desproporcionat amb la densitat de l'objecte (pir-or., or., occ., val., bal.); cast. volumen, bulto, balumba. «Fer molt d'embalum» o «poc embalum»: esser molt o poc voluminós. Tayadures y escapolons que fan molt d'embalum y no servexen per res, Ignor. 21. Encloent-lo difícilment entre l'embalum de son ventre y la paret propera, Oller Rur. urb. 86. Ne fumi una, dues, tres: y l'embalum del fum ben talament espès, Saisset Bestis 16. Pel gran embalum que fa una carretada de garbes, Serra Calend. Folkl: 183.
|| 2. Cosa voluminosa i embolicada; cast. bulto. Li assenyalà dos embalums de roba, Pons Auca 175. Ab grossos embalums d'equipatje, Genís Narr. 63. Li semblà afinar-hi un embalum, Galmés Flor 16.
|| 3. especialment, Brancam o ramutxalla que els carboners posen entorn dels socs i boscalls com a forro per a enterrar la pila, o bé damunt el carbó posat dins els sarrions i que ha d'esser lligat (Empordà).
    Fon.:
əmbəlúm (pir-or., or., bal.); embalúm (occ.); ambalúm (Tortosa).
    Var. form.:
embolum; envolum (Víct. Cat., Ombr. 52).
    Etim.:
del llatí vŏlūmen prefixat amb en-; aquesta prefixació s'explica, segons Spitzer Kat. Etym. 12, pel verb embalumar (=envolumar), del qual seria embalum un derivat postverbal. Es més probable que embalum i embolum vinguin d'una forma llatina *invŏlūmen, derivada de invŏlvĕre.