Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  embaucar
veure  embauçar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMBAUCAR v. tr.
Enganar amb bones paraules; cast. embaucar. Embahucar a algú; aliquem nugarum lenocinio irretire, Lacavalleria Gazoph. Embahucar o etxisar: Praestigiis aliquem decipere, eludere, Torra Dicc. Lo més galan vaylet per a embahucar mosses, Verdaguer Jov. 104.
    Fon.:
əmbəwká (Barc.); embawkáɾ (Val.); əmbəwсá (Palma).
    Etim.:
probablement pres del cast. embaucar.

EMBAUÇAR v. tr.
Embalçar; cast. precipitar, hundir. Aquells qui amen mort de lur sensualitat... són los hòmens qui ells mateys se pengen e s'embausen e's degollen, Llull Cont. 303, 11. La uella... que no fos embauçada allà en un relleix de la cinglera, Pere Vayreda (Catalana, i, 439).