Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  embellir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMBELLIR v.
|| 1. tr. Fer bell; donar bellesa; cast. embellecer. Amen més los libres embellir e pintar que apendre ni entendre, Llull Cont. 120, 20. Null temps te embellesques la cara per complaura als hòmens, Canals Carta, c. 65. Enemich t'és qui tos crims embelleix, Anònim (Cançon. Univ. 303). Aquestes set columnes que axí embellexen aquest edifici, Villena Vita Chr., c. 210. Me paria esser benauenturada e embellida de tot bé, Villena Vita Chr., c. 221. Derrocar-lo per embellir lo carrer, Rúbr. Bruniquer, v, 163.
|| 2. intr. Abellir, fer goig de contemplar (Mall., Men.); cast. dar gozo. «Teniu dues filles que embelleixen». «Es teu germà fa un jove qui embelleix». «Ses cases de Son Crespí | són noves i embelleixen; | i es fadrins hi acudeixen | d'una llego de camí» (cançó pop. Mall.). Era bon dia: | baix d'aquell cel tot embellia; | tot era foch, tot era llum, Oliver Obres, i, 238.
    Fon.:
əmbəʎí (pir-or., or., bal.); ambeʎí (occ.); ambeʎíɾ, embeʎíɾ (val.); ambaʎí (alg.).
    Var. form.:
embelleir, embelesir.
    Etim.:
del llatí vulgar *imbellire, mat. sign. || 1.