Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  embolcar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMBOLCAR v. tr.
|| 1. Cobrir una cosa envoltant-la de roba, paper, aigua, vapor, etc.; cast. envolver. Los infants com són nats... en los draps en què són enbolcats, en tot pixen, Llull Cont. 103, 7. Yo so JesuChrist, aquell que Nichodemus e tu metés en lo sepulcre e que m'embolquist ab lo sudari, Pere Pasqual, Obres, i, 153. Si secretament vol fer negú son testament..., pot-lo ligar y embolcar en drap e segelar ab son segel, Cost. Tort. VI, iv, 26. Trobà una fembra asseguda a la porta de sa casa e son fill enbolcat en sanch, doc. a. 1412 (Villanueva Viage, xv, 349). Los egipcians qui anauen fugint... encontraren-se ab les aygues e enbolcà'ls Nostre Senyor en mig de les aygues, Serra Gèn. 70. Ella l'embolcà dins un esguart homit de pena, Galmés Flor 99. Especialment: a) Posar els bolquers a un infant (Esterri, Seu d'U., Andorra, Puigcerdà, Tremp, Plana de Vic, Igualada); cast. empañar. Embolcar-lo no ha pogut | sa mareta dolça; | se'l en du mig abrigat | ab sa blanca toca, Verdaguer Fug. 18.
|| 2. Ficar un objecte entre altres dels quals és difícil separar-se; fig., es diu també de les coses inanimades i espirituals; cast. envolver. Trobar via manifesta que tu est ferament en las brancas de amor enbolcat, Corbatxo 26. Lo rey Salomó per ociositat fo enbolcat en moltes fornicacions, Canals Carta, c. 52. Desempare la mescla | de leigs desigs qui ab los bons s'embolquen, Auzias March, xviii. Bé deu saber vostra sauiea en quant perill vós e los vostres sots enbolchats, Hist. Troy. 288.
|| 3. refl. ant. Bolcar-se; ajaure's i donar voltes en terra o damunt una altra superfície, embrutant-se de la pols o altres partícules que hi hagi; cast. revolcarse. Com a porc qui tot se solla e s'embolca en los femorals, Llull Cont. 143, 17. Que no sia axí com lo porch que's enbolque en lo fangaç e sutzura, Sermons SVF, i, 232.
    Fon.:
əmbuɫká (or.); amboɫká (occ.).
    Var. ort.
ant.: envolcar (Serra Gèn. 28).
    Var. form.:
embolicar, bolcar.
    Etim.:
del llatí *involvicare, mat. sign. || 1.