Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  embolicar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMBOLICAR v. tr.
|| 1. Posar una cosa flexible envoltant-ne una altra i cobrint-la totalment o parcialment; cast. envolver. Ypòlit près una forradura de marts gebelins e embolicà-li entorn de la cama perquè fredor no y entràs, Tirant, c. 221. Lo caualler pres-la per los cabells que tenia lonchs, embolicà's los cabells en lo braç squerre e en la man dreta tench l'espasa treta perquè la defenés, Eximplis, ii, 24. Una dona que duya en les mans un paper blanc embolicat, Penya Mos. iii, 205.
|| 2. Cobrir una cosa envoltant-la amb una altra de flexible; cast. envolver. Un fill de cavaller que degués pendre les panades que devíem sopar, embolicades en una tovallola, Pere IV, Cròn. 254. Estech a calçs de hun arbre, embolicada ab son mantell, que apenes poch respirar, doc. segle XIV (BSAL, x, 54). Compraren una peça de orlanda per a embolicar lo cors, Villena Vita Chr., c. 212. Sols serviran per a embolicar-hi mongetes, Pons Com an., 199. Me trobava una salefa per embolicar-me es peus, Maura Aygof. 26.
|| 3. Ficar una cosa entre altres de les quals és difícil destriar-la o separar-la; fig., es diu també de les coses immaterials i espirituals; cast. enredar, enmarañar. Lo qui en los folls e sútzeus desigs de la carn era embolicat, Pereç St. Vicent 12. O més que altre atribulat! veig-me embolicat en molta dolor, Tirant, c. 223. Un monge embolicat en molts pecats al qual fou donada molt gran penitència, Eximplis, ii, 126. Si may pratiques | ni t'emboliques | gens ab les dones, Spill 16340. L'aranya, al aguayt d'un mosquit que s'emboliqués en sa tela, Pons Auca 61. No sé per què s'hi ha d'embolicar en coses d'home un neulim de criatura, Ruyra Parada 29. Especialment: a) Dir coses que no s'entenen bé o que no són veres. Tot lo que embolica, jo ho entenc, Rosselló Many. 47. Sabs si havia tingut la romana...?—Què embolicas ab la romana! quin modo de dir disbarats!, Vilanova Obres, iv, 34.—b) Enganyar, fer creure coses falses; cast. enredar. «Tu em vols embolicar, i tanmateix no et crec».
|| 4. refl. Esdevenir intricat, difícil o perillós; cast. enredarse. «Les coses s'han embolicat molt i no sé com en sortirem». Embolicar-se el temps: perdre la calma, posar-se tempestuós. Mentre que el temps no s'emboliqués... Però, ca!, semblava que no, Ruyra Pinya, i, 34.
    Loc.
—a) Embolicar la voga o la troca: complicar les coses, de paraula o amb accions; enganyar amb paraules (Menorca). Que vingués un capsigrany | a embolicar-te la voga | fent veure que t'estimàs, Benejam FyF, a. i, esc. 2a. Advocats rai! El que volen és embolicar la troca, Llor Jocs 157.—b) Embolicar-se com una aranya: no saber explicar-se o no saber sortir de les dificultats (val.).—c) Embolica que fa fort!: es diu al·ludint a una persona que complica les coses amb mentides o que diu molts de disbarats (or., occ.).
    Refr.
—a) «Qui ha embolicat el ram, que el desemboliqui»: es diu per significar que el qui ha provocat els conflictes els ha de resoldre.—b) «Com més són, més s'emboliquen»: significa que quan s'aplega molta gent per discutir o resoldre un assumpte, no es solen arribar a posar d'acord.
    Fon.:
əmbuliká (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); amboliká (occ.); embolikáɾ, ambolikáɾ (val.); əmboliсá (mall.); ambuɾiká (alg.).
    Var. form. i sinòn.:
embolcar.
    Etim.:
del llatí *involvicare, mat. sign., derivat intensiu de invŏlvere.