Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure embutxacar
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

EMBUTXACAR v. tr.
|| 1. (generalment pronominal) Ficar a la butxaca; apoderar-se (d'una quantitat de diners); cast. embolsarse. Havia d'embutxacar-se les mil lliures, Penya Mos. iii, 113. La Pepa s'embutxacŗ els diners, Pons Auca 231.
|| 2. En la terminologia dels mestres de cases, aficar un cap de pedra o l'arrancament d'un arc, dins la paret o l'estrep que l'aguanta (Mall.).
††††Fon.:
əmbuʧəkŠ (or., bal.); ambuʧakŠ (occ.); embolʧakŠ (val.).
††††Etim.:
derivat de butxaca.