Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  empremta
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

EMPREMTA (emprempta, emprenta). f.
|| 1. Senyal que un cos deixa per pressió damunt un altre de més blan; cast. impronta, sello. La tua amor és sagell e empremta on mostres los meus honraments a les gents, Llull Amic e Amat, met. 51. Posant e fabricant en les dites spases la sua emprenta o senyal acostumat, doc. a. 1360 (BSAL, iii, 93). De vostra faç m'és romasa l'empremta, Jordi de Sant Jordi (Cançon. Univ. 40). Hauia posat los peus, deixant aquí la pròpria emprempta de aquells, Villena Vita Chr., c. 277. Són axís spresses com la emprenta del segell en la cera, Egidi Romà, ll. i, pt. 3a, c. 1. Bes... un poc d'empremta damunt l'oferta sang d'una boca, Carner Ofrena 211.
|| 2. ant. Impremta; art d'imprimir. En los furs que vós haveu comprat de emprempta, doc. a. 1482 (Arx. Gral. R. Val.) Hun libre de emprempta que és lo quart del cartoxà, Inv. Exarch.
    Etim.:
del llatí vulgar *impremptu, ‘imprès’.