Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. en
veure  2. en
veure  3. en
veure  4. en
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. EN prep.: cast. en, a.
I. || 1. Indica situació local, el lloc on és o es fa una cosa. Mentre io seré en vostra presó, Capit. Llorens 1211. Les cinc nafres que prengué en l'arbre de la vera creu, Llull Blanq., pròl. Rey o príncep és ombra de Déu en la terra, Jahuda Dits, c. 2. Les tendríets fins que nós fóssem en la ciutat de Barcelona, Gilbert-Corsuno Astrol. 37. Lo rossí... sta flach a causa que an stat molt en mar, doc. a. 1506 (BSAL, x, 305). Lo castell... ab les torres en aquell edificades, doc. a. 1523 (Alòs Inv. 30). Hun ort continent en si sis cafisades de terra, Inv. Bertran. Dat en Mallorca en lo castell real, Pragm. Aud. Mall. 16. Ve amb son fill de caçar en la boscúria, Canigó, i. Y porta son fill en brassos, Penya Poes. 207. Val més un tort en sa mà que mil i cinc-cents que volen, Alcover Cont. (refr.). Dormien en les cabanes obertes, sense temor, Alcover Poem. Bíbl. 13. Anà ràpida a l'encontre | dels encantats deixebles en la barca, Maragall Enllà 8. a) per ext., parlant de coses immaterials, no limitades per un lloc pròpiament dit. Sia reebut en la confraria, doc. a. 1329 (Col. Bof. viii, 176). Déus li dóna gràcia sua en la ànima, Eximenis Conf. 1. Axí ho posa Ciprianus en un sermó, Eximenis Reg. de Prínc., c. 1. En l'enteniment teniu gran foscura, Proc. Olives 121. Les obres... foren fetes per los trobadors en cascuna de les dites obres scrits, Trobes V. Maria [93]. Ab la forma en la present crida contenguda, Pragm. Aud. Mall. 16.
|| 2. Indica el temps dins el qual o durant el qual té realitat una acció. Cascun any per tots temps en la festa de Sent Aloy, doc. a. 1298 (Col. Bof. xl, 23). Abduys en lo jorn present prengueren mort e passió, Sermó Sant Pere. Aquell gran esplet que molts desnatura en la joventut, Proc. Olives 74. No gos jugar en les festes de Nadal ni en ningun diumenge, doc. a. 1482 (Jocs Fl. 1895, pàg. 205). Si vols saber de les condicions dels pexos en quin temps són de sahó, Flos medic. 260. Se alongan los pèls de aquelles en la vellesa, Albert G., Ques. 69 vo. En lo temps del gran emperador Carles, Paris e Viana 2. Ves-te'n en mala hora, mala bèstia, Isop Faules 6. Eixa mar... en altre temps, d'alegres Hespèrides fou hort, Atlàntida i. Sens més amiga en sa infantesa, Pons Auca 6. No ha vingut en tot lo dia, Benejam FyF, acte i, esc. 1a. Avui en dia: el dia d'avui, el temps actual. Els joves d'avuy en dia, Penya Poes. 249. «En tres setmanes acabaré la tasca». «Es poden fer moltes coses en una hora».
II. || 1. Introdueix el complement de certs verbs de moviment, indicant el terme d'aquest. Carga de fust de Castella qui va en València, Leuda Tort. 1252. En Guillem de Muntcada volia entrar en Rosseyló, Jaume I, Cròn. 21. Se n'eren anats los uns en Cathalunya, els altres en Aragó, ibid. 93. Devallen en los abís, Llull Cont. 58, 13. Yo no vull entrar en aquex port, Consolat, c. 101. Tornem en nostra terra, Muntaner Cròn., c. 32. Anar en Xipre o en altres parts, doc. a. 1373 (Capmany Mem. ii, 146). Vingueren en aquesta ciutat, doc. a. 1417 (arx. de Banyoles). Promet... de jamés tornar en la mia terra, Tirant, c. 60. Deliberaren de anar en Roma l'any passat..., e de allí ensemps partiren per anar en Roma, ibid. 60. A peu aní en Catalunya, Spill 969. Pugí en un coll de on torní a veure lo córrer, Alegre Transf. 64. Si tu entras en aquesta casa no n'exiràs, Lacavalleria Gazoph. Me vingué en el pensament | si don Jordi se casava, cançó pop. (Romancer Aguiló, 173). Que cercan tirar-me en terra, Penya Poes. 105. Tornau en cambra, Costa Agre terra, 139. Quan entro en el bosc, Massó Croq. 8.
|| 2. En sentit quantitatiu, indica el terme màxim d'una comparació. Les quals quantitats qui monten en suma de tres-centes lliures, doc. a. 1471 (arx. de Banyoles). Una olla de coure de tenguda de deu en dotze scudeles, doc. a. 1503 (arx. de Montblanc). Un vexell tenint de vint fins en vint y sinch botes, doc. a. 1523 (Alòs Inv. 32)."Es manaster reduyr les canes en palms, Aritmètica a. 1521. Que la una rega estiga deseparada del altra dos fins en tres palms, Agustí Secr. 15 vo.
|| 3. Es combina per contraposició amb la preposició de, que indica punt de partida, expressant en el punt d'arribada o terme del moviment o activitat. Traduhida de latí en romanç, Pereç St. Vicent 3. Fa pelegrinatge de una terra en altre, Flos medic. 132 vo. L'incendi, de cingle en cingle passa les valls d'una gambada, Atlàntida i. La cadernera... de branca en branca volava, Orlandis Poes. 9. Trucava de porta en porta, Ruiz Poes. 65. La mateixa aplicació té la partícula en combinada amb de: a) En les locucions distributives: «de dos en dos», «de quatre en quatre». Anomena y recompta d'en un en un els països de llengua catalana, Obrador Arq. Lit 62.—b) En les locucions intensives com aquestes: «de verd en verd» (=quan la fruita és molt verda); «de cruu en cruu» (=quan el menjar encara és cruu). Les seves sabates mai no anavan a casa del sabater per posar mitges soles. De nou en nou passaven de moda i eren guardades a un armari, Roig Flama 33.
|| 4. Introdueix també l'adverbi o nom indicador de la direcció del moviment o d'una altra activitat. No'm tem que de Déus en avall nul hom m'o puixca tolre, Muntaner Cròn., c. 40. Lo drach alçant-se en alt mostraua la granesa de son cors, Alegre Transf. 21. «Mireu en baix»: mireu cap avall.
|| 5. Introdueix així mateix l'adverbi que indica el terme del temps en què es realitza una acció. D'aquella hora en avall se féu esquerp i recelós, Víct. Cat. Cayres, 38. «De Tots Sants en avant cal abrigar-se bé».
III. || 1. Introdueix expressions modals, indicadores de la manera com està una cosa o com es fa una acció. En tristícia e en languiment estaua un hom, Llull Felix, pt. i. Dues o tres partides altres volien seguir a la sua carrera..., en tal guisa que quant vench a quinze jorns totes les partides de Maylorques les haguem a nostre serviy, Jaume I, Cròn. 71. E si alguna vegada nos daua malauties, fehya-ho en manera de castigament, en semblança de pare qui castiga son fiyl, ibid., c. 1. Les persones qui han algú en oy, Corbatxo 12. La viu en forma de ciutat marauellosa, Eximenis Reg. de Prínceps, c. 2. Dotze toualloles en una peça, doc. a. 1372 (Alòs Inv. 9). Aquestes tres herbes li dóna en sopes, Nudr. cura ocels 25. Otorgades totes lletres... en via de privilegi, doc. a. 1447 (Priv. Cap. Coll. Mercat Mall., 22). Açò no seria fet en amagat, Tirant, c. 229. Era tengut en estima molt gran, Curial, i, 19. Fon feta elecció en la forma acustumada, doc. a. 1478 (Ardits, iii, 1). En va a l'or e l'argent demanaràs lur ajuda, Cobles Mort. Alguns sauis philosophs han scrit, en special lo gran archebisbe toledà, Tomic Hist. 13. Se monstrà una legió de àngells vestits en blanc, Turell Recort 34. Nodrir-les de pa rostit e posar-lo en remull al vespre, Agustí Secr. 154. En gegantesa i muscles sos fills li retiraren, Atlàntida i. Sols lledoners en brasa rodant-hi hi coetegen, ibid. En veu forta axí los parla, Picó Engl. 20. En pau vivia una bona gent, Costa Agre terra 57. En bona veritat he de confessar-vos, Obrador Arq. lit. 9. Tot semblava un món en flor, Maragall Enllà 11. Demanar en do: demanar una cosa com a do. A vostra gran Altesa en do de gràcia demanam, doc. a. 1439 (Capmany Mem. ii, 240). Ço que us deman en do... que sia fet tal com yo, Alegre Transf. 36. «Parlar en nom d'algú». Ço és en nom propi d'ella y en nom del dit marit, Docs. pint. 14. En nom de Déu: fórmula devota per a començar una obra o per a demanar una gràcia. Obrar en boig, procehir en boig: obrar a manera de boig, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Indica la matèria, assumpte, de què es tracta. «Doctor en Dret»; «Mestre en Gai Saber»; «Llicenciat en Teologia». Havent moltes coses dites de les antigues, axí en grandesa com en castedat com en fortalesa corporal loant-les condecentment, Corbatxo 27. E que'ls mayors als menors en ço que falliran corrigen, Ordin. Palat. 8. Sabia en sos secrets més que tot altre, Tirant, c. 66. Tan sabi en l'escriure y llest, Penya Poes. 145. En quant: en la proporció. Jo no li volré bé, sinó en quant ell serà savi, Lacavalleria Gazoph. Jo no l'alabo sinó en quant ell se fa lo que deu, ibid.
|| 3. Expressa finalitat, objecte al qual es dirigeix una acció. Mès-les en pret en la compra de cuncabella, doc. segle XII (Pujol Docs. 15). Los enginys o aparellaments que sien en mort e destructió de l'enemich, Esteve Eleg. Elegir qualcú en president: (ant.) elegir-lo president (=per a esser president). Admetre algú en confrare: admetre'l com a confrare (=per a esser confrare). Assignat en manobre de la dita obra, doc. a. 1382 (BSCC, v, 401). Qui és elet per los dits magnífichs jurats en administrador e protector del dit studi general, doc. a. 1499 (Villanueva Viage, ii, 203). Sia admès en frare de nostra religió, doc. a. 1439 (Miret Templers 431). A mi per amor d'ella acceptant en fill propi, Alegre Transf. 40. En record: per a recordança. En consideració: per considerar, per atendre. Y en recort de la mort de Medusa portava lo cap de aquella, Alegre Transf. 38. En consideració dels serveys que vós me aveu fets. Lacavalleria Gazoph.
|| 4. Introdueix el complement de certs verbs pronominals o intransitius, representable també per la partícula hi. Dubtà en Déu e hac opinió que Déu no fos res, Llull Felix, pt. i. Tanca la porta, que jo he fe en aquests dos sancts apòstols, Eximplis, i, 71. Aquells qui en delliberació de servir se deliten, Robert Coch 1. Car tot nostre fet està en parlar, Proc. olives 3. A Déu pregau vos conserve en son servir, Martí Pineda (Cançon. Aguiló). Pensant sempre en la filla del rey de l'illa, Ferrà Com. Poes. 25. Caich en mal de cor, Penya Poes. 115. La Teresa no pensa que en un marit de sous, Massó Croq. 33. a) ant. S'usava també per a introduir un infinitiu complement de verb, construcció que actualment es fa amb la preposició a o de. Partint-me d'ell me disponguí en veure-la, Corbatxo 28. De tot son poder los ajudaran en traure'ls de presó, Tirant, c. 81. La mia lengua indocta no seria sufficient en recitar los actes virtuosos que aquest Emperador ha fets, ibid., c. 206. Deu entendre en occupar-se en fer oració, Psaltiri. En cas de matrimoni sie obligat en donar-li cent lliures, doc. a. 1622 (arx. de Montblanc). Aiudau a aquella qui us ha sovint servit en portar lo vostre arch, Alegre Transf. 47.
IV. || 1. Seguida d'un gerundi, forma una locució adverbial que indica una acció simultània de l'expressada pel verb principal. Nós nos giram ves los richs hòmens e dixem-los en rient..., Jaume I, Cròn. 97. L'ome ymagena e afigura, en vetlant o en durment, les coses que li ha ofertes la potència sensitiva, Llull Cont. 41, 6. Ab gran cel e amor a Déu dix en ploran(t), Llull Rim. 358. Les quals desiren sentir en veent o en oent o en odorant o gustant, Llull Arbre Sc. i, 240. L'onrat hom en plorant dix al novell bisbe, Eximplis, i, 73. Isop... en plegant les ha menjades, Isop Faules 3. En plegant l'escala estich llest, Vilanova Obres, xi, 16.
|| 2. a) Seguida d'un infinitiu present, indica simultaneïtat i certa causalitat respecte de l'acció expressada pel verb principal: «Quan jo era soldat, en esser en el quarter, m'enyorava». «En arribar a Barcelona, us escriuré». «En venir el pare, ens portarà coses boniques». «En sortir de casa el veuràs». «Un homo, en esser casat, | ja no l'alegren guiterres, | sinó unes bones terres | que li facen un bon blat» (cançó pop. Mall.). Almenys que prenga comiat | de ma muller | e pregar-la que vulla fer | en esser mort | per satisfer quant tinch a tort | ab benifets, Vent. Pel. 21. En arribar me abrassà, Torra Dicc. Sempre havia tengut por de que en tornar vell no li mancàs per viure, Penya Mos. iii, 11. Aleshores, en acomiadar-me, us vaig prometre..., Ruyra Parada 3.—b) Seguida d'un infinitiu pretèrit, indica precedència immediata respecte de l'acció denotada pel verb principal. «En haver passat el rosari, ens n'anem a dormir». «Quan érem petits, en haver sortit d'escola anàvem a jugar». «En haver arribat, ens posarem a treballar». «En haver desembarcat, anirem a saludar el bisbe». «Tot eren balls i xacotes | en 'ver passat es segar» (cançó pop. Eiv.). En hauer sabut mestre Fernando Garcia... la falta de metjes, no volgué fer altres extorsions, doc. a. 1551 (BSAL, viii, 35).—c) En se que: locució equivalent a ‘quan’, usada en la regió meridional des de més amunt de Tortosa fins a Alacant i a l'illa d'Eivissa. «En se que ells puguen venir, los hi escriuré» (Montblanc). «En se que entra el mestre, tots callen» (Tortosa). «En se que havíem sopat, ens gitàvem» (Tortosa, Val.). «En se que se'n vaja, saludarà» (Val., Novelda). «En se que el crides, ja ve» (Biar, Alcoi). «En se que he de llegir, encenc es llum» (Eiv.). «En se que plou, tot és fang» (Eiv.). Quant en se que ve l'ocasió s'atraquen de tot lo que trauen a la taula, Martí G., Tip. mod. ii, 191.
V. Dialectalment, substitueix la preposició amb, a tota la regió meridional des de Tortosa fins a Guardamar. «Hai vingut en mon pare» (=amb mon pare). «Llaurem en un parell de bous». «El llaurador anava carregat en una sàrria». «Era fadrina, i el seu cosí se casà en ella». «¿En qui has vingut?»—«He vingut en el pare de Salvador». També és corrent aquesta confusió de amb i en a la regió extrema occidental (Ribagorça, Llitera, Baix Aragó): «Ella enraona en un minyó» (Bonansa). «Me'n vaig en un amic» (Calasseit). Estaua aparellat un apartament de nostra alta posada en gran abundància de moltes e delicades viandes, Corella Obres 209.
VI. Dialectalment es troba substituint la preposició a. Perdona en aquell qui's tarda d'errar, Jafuda, ed. Balari, 21. Per amor de Déu demanaven en aquells... que'ls fessen lloc, Decam. i, 156. La carn mal cuita no's deu donar a stòmachs dèbils ne en aquells qui poch se afatiguen, Albert G., Ques. 10 vo. Ab aygua comuna, o de plantatge, o de solatro, o altres semblants en aquestas, Agustí Secr. 133. Donau part en el Batle, Penya Poes. 129. Crida en tots los de pel carrer | p'elzi fer veure en tots aqueixa bessonada, Saisset Barraj. 12.
    Fon.:
ən (pir-or., or., bal.); en (occ., val.).
    Etim.:
del llatí ĭn, que té les mateixes aplicacions que hem indicat en els apartats I, II i III.

2. EN o NE ('N enclítica darrera vocal; N' proclítica davant vocal) pron. i adv.
|| 1. Substitueix una determinació circumstancial de lloc introduïda amb la preposició de. Dixeren-nos que... ço que nós hauíem pres de la vila era tan poch, que'ls sarraïns los en gitarien can no y fóssem nós, Jaume I, Cròn. 446. Certament lo hagueren allí mort si Ricart tan prest no'l ne hagués tret, Tirant, c. 100. Axí de mil errors umplí Dédalo las vias del laberinto, tant que envides ell ne sabé exir, Alegre Transf. 66. Especialment: a) S'usa amb certs verbs de moviment usats reflexivament (anar-se'n, tornar-se'n, entrar-se'n, etc.). Tornats-vos-en là ont sots venguts, Marsili Cròn., II, 28. Dretament yrets-vos-en a Capis, Muntaner Cròn., c. 30. Demà nos en tornem, ibid., c. 32. Portant-vos-ne la garlanda mia, Paris e Viana 12. Y per terra se'n puja, Verdaguer Idilis. S'en ve rabent com un llamp, Penya Poes. 247.—b) Apareix usat pleonàsticament, sense elidir-se el nom del lloc que la partícula en o ne substitueix. No'ls uolgueren oir, ans los ne gitan del palau aontadament, doc. a. 1251 (Pujol Docs. 26). No sabeu com Lucifer ne fou lançat del cel?, Tirant, c. 73. Sanch de les nafres ne exia, Passió (Cançon. Aguiló). De l'aromer ne plouen, Canigó iii. Barques a balquena ne surten del forn, Penya Poes. 242.
|| 2. Substitueix un complement nominal o verbal introduït amb la preposició de. Deuem puxolar nostre Seinor ab pregs... entro a nostre Seinor ne prena mercè per lo puxoule de les oracions, Hom. Org. 4 vo. Que de mal que us faza no us en sia tengud, doc. segle XIII (Pujol Doc. 31). Venen-vos-ho proferir per tal que mils los en creats, Jaume I, Cròn. 300. Vuy farem tal cosa que tostemps ne serà honrrada la casa d'Aragó e vós e l'almirall... n'aurets goig e alegre, Muntaner Cròn., c. 67. Salomon hach la filla del rey Genico per muller e hach-ne un fill, Serra Gèn., 93. Fretures de felicitat, la qual tu entens que sia fort gran..., e és ne occasió sola ignoràntia, Metge Somni iii. Reprenents-vos-en fortament e sperants fer-ne digne càstich, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 532). E si per justes escuses no us dolreu de mi, almenys mostrau-vos-en dolre, Tirant, c. 354. Del qual torneig Pierres ne hagué lo pris, Comalada Pierres Prov. 6. E demanant-los-ne les parts còpia, se'ls ne donarà, Pragm. Aud. Mall. 26. Penyals són les ovelles..., i llurs pastors, que encara ne tenen la figura, | penyals eren com ells, Canigó iv. No en vaig dir res a ningú, Ruyra Parada 3. En Lluís se tragué de la butxaca una capsa rebregada, i maldant, ne féu sortir el calaixet, Ruyra Parada 36. Tot semblava un món en flor, | i l'ànima n'era jo, Maragall Enllà 11. Usat a vegades pleonàsticament: De la qual cosa tothom se'n meravellà, Muntaner Cròn., c. 211. Que no n'haguem res menys d'afanys que ells, ibid. c. 227. Yo jamés n'he sabut res d'ella, Tirant, c. 316. D'esta idea santa ne brollan tendres fruyts, Guiraud Poes. 16. Especialment: a) De vegades substitueix una locució causal (introduïda amb de o amb per). E deya que si ell venia a pobresa, les gents lo'n escarnirien e'n parlarien, Llull Felix, viii, pròl. Hauer fe splegua, e lo cors s'afina, e les obres són nombrades, e los peccats ne són oblidats (=són oblidats per ella, la fe), Jahuda Dits, c. 1. Valter trobaua tan gran plaer en cassar, que totes les altres coses que affer hauia ne menyspreaua (=menyspreava pel plaer de caçar), Valter Gris. 3 vo. Com més cada mare ho sent, | més ne queda pensativa, Costa Trad. fant. 39. Emprat de vegades pleonàsticament: Que més de mil ànimes se'n dapnaren per ella, Sermons SVF, i, 211.
|| 3. Substitueix un nom pres en sentit partitiu en el complement directe. Can lo seyor rey a pres nou mesures, pren-ne G. de Ribes II mesures, doc. a. 1283 (RLR, iv, 59). De mal e de poch n'a hom assau, Consolat, c. 53. E don-ne a tastar a aquell, Ordin. Palat. La qual se entremeta de adobaments de galeas e de fer-ne de noves, doc. a. 1365 (Bofarull Mar. 82). Hom ha nou onses de amor e la dona n'a tres, Genebreda Cons. 233. No passava gust ni en donava, Penya Mos. iii, 12. Molts ne conech, y no ment, Penya Poes. 104.
|| 4. Substitueix un nom pres en sentit partitiu en el subjecte gramatical. D'aquels bos homes que n'auie a solsona, doc. a. 1250 (Pujol Doc. 24). Bèsties de tantes natures com ne són, Tomic Hist. 3. Serca la rel he trau-la per so que altra n'i nasca, Flos medic. 123. Cap me'n agrada, Penya Poes. 224. Los ne tocaven tres quartes parts, Alcover Cont. 49.
|| 5. Substitueix el complement d'un verb factitiu. «El nomenaran president o no l'en nomenaran» (Fabra Dicc. Gen.).
|| 6. En el llenguatge col·loquial, substitueix un nom substantiu o adjectiu indeterminat, complement del verb esser. Mireu si n'era de presumptuós, Ruyra Parada 3. (La construcció normal en el llenguatge literari, i corrent en molts de parlars comarcals, és: «Mireu si ho és, presumptuós!»).
|| 7. En el cançoner popular i en les seves imitacions, es troba usada abusivament en o ne acompanyant qualsevol verb, sense utilitat gramatical, com a mera partícula expletiva amb cert matís intensiu. La Mare de Déu li diu: | «Josep, s'en heu tornat jove». | «Maria, bé ho tinc de fer | si n'és nat lo Rey de glòria» (Milà Rom. 5). Ne responen los fusters | que no n'hi ha fusta obrada. | Ne respon lo general: | Espatllin algunas casas, Pelay Briz, Cans. iv, 23. Per a ser filla de un rey | ne só ben desgraciada, ibid. 43. Ne só nat sense fortuna, | bé'n só estat desgraciat, ibid. 109. Lo segon en fou quan l'àngel | aparagué a Joseph, Bertran Cans. 4. Quan senyalava el vigia | ... | que lo correu ne venia, Ruiz Poes. 5.
    Fon.:
ən, (pir-or., or., bal.); en, ne (occ., val.).
    Etim.:
del llatí ĭnde, ‘d'allà, d'això’ (com el fr. en i l'it. ne).

3. EN m., NA f. (i tots dos escrits N' davant nom començat amb vocal):
Títol de cortesia que antigament s'aplicava com equivalent al castellà don o señor, i que avui ve a esser un simple article personal aplicat als noms propis de persona en aquells casos en què les altres llengües no usen cap tractament.
|| 1. ant. S'usava especialment com a vocatiu, i no sols davant noms propis, sinó davant noms comuns de persona o de cosa personificada. a) Davant noms de dignitat o d'ofici. Sènyer en Rey!, Llull Sta. Mar. 98. Respòs Ramon: Sènyer en Monge!, Llull Arbre Sc. i, 4. O en Rey! pensats e fets-ho, Marsili Cròn., c. 2. E el Rey dix: Per què no, en Bisbe?, ibid., c. 21. En Batle, bé sabets que..., doc. a. 1392 (BSAL, viii, 55). Lo cridà d'aytant luny con lo viu: Senyor en caveler, ratornats, Graal 66. E teniu res de soldada, ne vós, en advocat..., e vós, en mercader, haveu fet frau, e vós, en clergue, haveu guanyat dignitat ni prelació ab simonia, Quar. 1413, pàg. 31. En Pare Sant, enujar-vos no ha | d'anar en ma dança, Anòn. Dança de la Mort (ap. Ribelles Biblgr. 74). En Duch de Pera, millor vos fóra lo callar que lo parlar, Tirant, c. 273.—b) Davant substantius o adjectius indicadors de condició física, moral o social de la persona. No, en traydor! llà ireu que no y volrríeu anar, St. Vicent Ferrer (Bol. Ac. Hist. lxxxix, 431). Na mala dona, ni grat ni gràcies ara que n'he hagut lo que desijava, Tirant, c. 200. Voleu que us diga, Na Viuda, Tirant, c. 201. Na novia, com stau?, ibid., c. 205. Y vós, en beneyt, per a què voleu altra muller?, ibid., c. 205. Com bestiola | ... | han enganada | a mi na trista, | qui he ben vista | experiència, Spill 5353. Queda un residu d'aquest ús arcaic en l'expressió en jove, que s'usa encara a Mallorca i que es troba documentada en les cançons populars de la Catalunya continental: Déu vos guart, l'En jove, | vos voleu casar, Milà Rom. 276; Ya vuy sé la vostra esposa, | En jovenet preciós, ibid. 314; No sabeu, l'En jovenet, que cap fadrí no m'agrada, ibid. 329; El mestre me digué: En Jove, ja t'he dit que no't podia donar feyna, Penya Mos. iii, 43. A Mallorca, si han de cridar un jove del qual no saben el nom, li diuen: «En Jove!»—c) Davant noms d'animals. Cant vos, sènyer en Bou..., Llull Felix.—d) Davant noms de coses inanimades: Dix a la boqua: Na traydora de boqua, vós que renegàs Jesuchrist, Sermó St. Pere. Ay En lit, e qui us ha vist e qui us veu ara!, Tirant, c. 147.—e) Dialectalment s'usen les formes En (masculina) i Ena (femenina) com a vocatiu absolut, substituint el nom propi, per a cridar algú. «En, veniu, si us plau!» (Manresa). «Ena, us cau el davantal!» (ibid.).
|| 2. Fora de l'ús vocatiu, es poden considerar les següents aplicacions de l'article personal: a) Davant el nom de fonts d'una persona. Que donen a na Ramona..., doc. a. 1237 (Rev. Biblgr. Cat., iv, 7). Tot dix na Maria Martina, doc. a. 1250 (Pujol Doc.). En Ponz per la gràcia de Déu, doc. a. 1251 (ibid.). E donam muyler, per nom na Juliana, Jaume I, Cròn. 4. En Pere ama en Guillem ab amor entel·lectual, Llull Cont. 305, 29. En Pere no vol la malautia d'en Guillem, ibid. 318, 24. Lo Rey En Pere d'Aragó, Pere IV, Cròn. 21. Alberà que n'lpòlit feu, doc. a. 1410 (Alòs Inv. 25). Del senyor en Ferrando, Flos medic. 108 vo. Del nostro gran Rey En Jaume, Penya Poes. 285.—b) Davant el llinatge o nom de família. La mort d'en Piferrer, Aguiló Fochs foll. 8. A Mallorca s'usa encara que sigui un llinatge estranger, si bé és més freqüent en aquest cas suprimir la partícula de tractament. Que no és d'en Mozart, Penya Poes. 234.—c) Davant noms bíblics o de la història antiga: Ab gran saber | Na Nohemí | mostrà'l camí | ... | a Ruth sa nora, Spill 8753. Fill de Na Agar, Serra Gèn. 23. Del qual compilà la sua vida En Johan Damasén ab molt gran estudi, Flos Sanctorum, a. 1494 (ap. Aguiló Dicc.).—d) Davant noms de déus falsos i del dimoni; i per analogia dels primers, davant noms de planetes: Ixio fo secretari o cambrer de na Juno, Genebreda Cons. 171. Car en Saturnus han posat a ensús qui és sec..., e'n Marts e'n Sol, qui són calts, han posat dejús, Llull Arbre Sc. ii, 120. En Saturnus, En Júpiter, En Març e Na Venus, Flos Sanctorum, manuscrit, 273 (ap. Aguiló Dicc.). E dix la avocade: No us mirets En dimoni, Mascaron, narració del segle XIV o XV (Col. Bof. xiii, 114).—e) Davant noms d'animals: Lo leó conech que Na Renart lo volia trahir, Llull Felix, pt. vii, c. 7. Respòs-li sènyer En Ase, Isop Faules 55. «Jo llaurava amb En Vermei | i amb En Banyarevoltada, | i feia millor llaurada | que l'amo amb so seu parei» (cançó pop. Mall.).
    Fon.:
ən, n, (pir-or., or., bal.); en, n, na (occ.). La distribució geogràfica de En, Na, és molt desigual, perquè a moltes comarques ha deixat d'usar-se vulgarment i s'ha convertit en un vertader arcaisme, en altres es conserva la forma masculina però no la femenina, en altres s'usa parcialment la masculina (o sia, quan precedeix a un nom començat amb consonant), i en altres té plena vitalitat i s'usa en totes les formes. La regió més conservadora de l'article personal és la insular: a les Balears s'usa En i Na (o N') en tots els casos de nom propi personal, fins i tot amb noms estrangers; es sol suprimir, emperò, davant noms de personatges històrics molt antics (Salomó, Plató, Moisès, etc.). Es conserva amb prou vitalitat en totes ses formes al Gironès, La Selva i la part oriental de l'Empordà. Es conserva la forma masculina En, i es perd o s'ha perdut la masculina N' i la femenina, en el Rosselló, Ripoll, La Jonquera, Figueres, Campmany, Mataró, etc.; la forma contracta N' davant noms començats amb vocal es substitueix per l'article l'. Ha deixat completament d'usar-se l'article personal En, Na, a Tarragona, Lleida, Balaguer, Pla d'Urgell, Conca de Tremp, Pallars, Andorra, Solsona, La Segarra i tot el Pais Valencià, conservants'hi només en noms de lloc.
    Etim.:
de les formes llatines de vocatiu domine ‘senyor’ i domina ‘senyora’. Per l'extraordinari desgast que solen sofrir les paraules de tractament (cf. cast. usté < vuestra merced), domine ha quedat reduït a ne, en, n', i domina a na, n' (cf. Meyer-Lübke Gramm. i, 634; Rom., xii, 585-587; RLR, lxii, 203).

4. EN topon.
Poble del Conflent, en el cantó d'Oleta.