Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. en
veure  2. en
veure  3. en
veure  4. en
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

3. EN m., NA f. (i tots dos escrits N' davant nom començat amb vocal):
Títol de cortesia que antigament s'aplicava com equivalent al castellà don o señor, i que avui ve a esser un simple article personal aplicat als noms propis de persona en aquells casos en què les altres llengües no usen cap tractament.
|| 1. ant. S'usava especialment com a vocatiu, i no sols davant noms propis, sinó davant noms comuns de persona o de cosa personificada. a) Davant noms de dignitat o d'ofici. Sènyer en Rey!, Llull Sta. Mar. 98. Respòs Ramon: Sènyer en Monge!, Llull Arbre Sc. i, 4. O en Rey! pensats e fets-ho, Marsili Cròn., c. 2. E el Rey dix: Per què no, en Bisbe?, ibid., c. 21. En Batle, bé sabets que..., doc. a. 1392 (BSAL, viii, 55). Lo cridà d'aytant luny con lo viu: Senyor en caveler, ratornats, Graal 66. E teniu res de soldada, ne vós, en advocat..., e vós, en mercader, haveu fet frau, e vós, en clergue, haveu guanyat dignitat ni prelació ab simonia, Quar. 1413, pàg. 31. En Pare Sant, enujar-vos no ha | d'anar en ma dança, Anòn. Dança de la Mort (ap. Ribelles Biblgr. 74). En Duch de Pera, millor vos fóra lo callar que lo parlar, Tirant, c. 273.—b) Davant substantius o adjectius indicadors de condició física, moral o social de la persona. No, en traydor! llà ireu que no y volrríeu anar, St. Vicent Ferrer (Bol. Ac. Hist. lxxxix, 431). Na mala dona, ni grat ni gràcies ara que n'he hagut lo que desijava, Tirant, c. 200. Voleu que us diga, Na Viuda, Tirant, c. 201. Na novia, com stau?, ibid., c. 205. Y vós, en beneyt, per a què voleu altra muller?, ibid., c. 205. Com bestiola | ... | han enganada | a mi na trista, | qui he ben vista | experiència, Spill 5353. Queda un residu d'aquest ús arcaic en l'expressió en jove, que s'usa encara a Mallorca i que es troba documentada en les cançons populars de la Catalunya continental: Déu vos guart, l'En jove, | vos voleu casar, Milà Rom. 276; Ya vuy sé la vostra esposa, | En jovenet preciós, ibid. 314; No sabeu, l'En jovenet, que cap fadrí no m'agrada, ibid. 329; El mestre me digué: En Jove, ja t'he dit que no't podia donar feyna, Penya Mos. iii, 43. A Mallorca, si han de cridar un jove del qual no saben el nom, li diuen: «En Jove!»—c) Davant noms d'animals. Cant vos, sènyer en Bou..., Llull Felix.—d) Davant noms de coses inanimades: Dix a la boqua: Na traydora de boqua, vós que renegàs Jesuchrist, Sermó St. Pere. Ay En lit, e qui us ha vist e qui us veu ara!, Tirant, c. 147.—e) Dialectalment s'usen les formes En (masculina) i Ena (femenina) com a vocatiu absolut, substituint el nom propi, per a cridar algú. «En, veniu, si us plau!» (Manresa). «Ena, us cau el davantal!» (ibid.).
|| 2. Fora de l'ús vocatiu, es poden considerar les següents aplicacions de l'article personal: a) Davant el nom de fonts d'una persona. Que donen a na Ramona..., doc. a. 1237 (Rev. Biblgr. Cat., iv, 7). Tot dix na Maria Martina, doc. a. 1250 (Pujol Doc.). En Ponz per la gràcia de Déu, doc. a. 1251 (ibid.). E donam muyler, per nom na Juliana, Jaume I, Cròn. 4. En Pere ama en Guillem ab amor entel·lectual, Llull Cont. 305, 29. En Pere no vol la malautia d'en Guillem, ibid. 318, 24. Lo Rey En Pere d'Aragó, Pere IV, Cròn. 21. Alberà que n'lpòlit feu, doc. a. 1410 (Alòs Inv. 25). Del senyor en Ferrando, Flos medic. 108 vo. Del nostro gran Rey En Jaume, Penya Poes. 285.—b) Davant el llinatge o nom de família. La mort d'en Piferrer, Aguiló Fochs foll. 8. A Mallorca s'usa encara que sigui un llinatge estranger, si bé és més freqüent en aquest cas suprimir la partícula de tractament. Que no és d'en Mozart, Penya Poes. 234.—c) Davant noms bíblics o de la història antiga: Ab gran saber | Na Nohemí | mostrà'l camí | ... | a Ruth sa nora, Spill 8753. Fill de Na Agar, Serra Gèn. 23. Del qual compilà la sua vida En Johan Damasén ab molt gran estudi, Flos Sanctorum, a. 1494 (ap. Aguiló Dicc.).—d) Davant noms de déus falsos i del dimoni; i per analogia dels primers, davant noms de planetes: Ixio fo secretari o cambrer de na Juno, Genebreda Cons. 171. Car en Saturnus han posat a ensús qui és sec..., e'n Marts e'n Sol, qui són calts, han posat dejús, Llull Arbre Sc. ii, 120. En Saturnus, En Júpiter, En Març e Na Venus, Flos Sanctorum, manuscrit, 273 (ap. Aguiló Dicc.). E dix la avocade: No us mirets En dimoni, Mascaron, narració del segle XIV o XV (Col. Bof. xiii, 114).—e) Davant noms d'animals: Lo leó conech que Na Renart lo volia trahir, Llull Felix, pt. vii, c. 7. Respòs-li sènyer En Ase, Isop Faules 55. «Jo llaurava amb En Vermei | i amb En Banyarevoltada, | i feia millor llaurada | que l'amo amb so seu parei» (cançó pop. Mall.).
    Fon.:
ən, n, (pir-or., or., bal.); en, n, na (occ.). La distribució geogràfica de En, Na, és molt desigual, perquè a moltes comarques ha deixat d'usar-se vulgarment i s'ha convertit en un vertader arcaisme, en altres es conserva la forma masculina però no la femenina, en altres s'usa parcialment la masculina (o sia, quan precedeix a un nom començat amb consonant), i en altres té plena vitalitat i s'usa en totes les formes. La regió més conservadora de l'article personal és la insular: a les Balears s'usa En i Na (o N') en tots els casos de nom propi personal, fins i tot amb noms estrangers; es sol suprimir, emperò, davant noms de personatges històrics molt antics (Salomó, Plató, Moisès, etc.). Es conserva amb prou vitalitat en totes ses formes al Gironès, La Selva i la part oriental de l'Empordà. Es conserva la forma masculina En, i es perd o s'ha perdut la masculina N' i la femenina, en el Rosselló, Ripoll, La Jonquera, Figueres, Campmany, Mataró, etc.; la forma contracta N' davant noms començats amb vocal es substitueix per l'article l'. Ha deixat completament d'usar-se l'article personal En, Na, a Tarragona, Lleida, Balaguer, Pla d'Urgell, Conca de Tremp, Pallars, Andorra, Solsona, La Segarra i tot el Pais Valencià, conservants'hi només en noms de lloc.
    Etim.:
de les formes llatines de vocatiu domine ‘senyor’ i domina ‘senyora’. Per l'extraordinari desgast que solen sofrir les paraules de tractament (cf. cast. usté < vuestra merced), domine ha quedat reduït a ne, en, n', i domina a na, n' (cf. Meyer-Lübke Gramm. i, 634; Rom., xii, 585-587; RLR, lxii, 203).