Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  enans
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENANS adv. i conj.
Abans; cast. antes. Deu dies enans de carnestoltes, doc. a. 1251 (Pujol Doc.). Nós haguem enans dressats nostres trabuquets e el fenèuol que'ls sarraïns no hagueren los lurs, Jaume I, Cròn. 69. Lo fiyl de cauayler conué que sia enans sotsmès que senyor, Llull Cavall. 8 vo. L'ansisam de totes herbes | aiximateix s'ha quedat | a palloch cascuna garba | del modo que estava enans, Ros Rom. 93. Enans, les gents del horta, carn de carniceria, | solament la tastaven algun solemne dia, Llorente Versos, i, 79. Deixar-los anar soltets com enans, Martí G., Tip. mod. i, 186.
    Fon.:
enáns (val.). En les altres comarques catalanes la forma enans és arcaica.
    Etim.:
del llatí inante, mat. sign., amb -s adverbial.