DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCARA
|| 1. adv. que equival a ‘en aqueix temps’, ‘malgrat del temps transcorregut’, i indica que una cosa continua subsistint o efectuant-se en temps en què ja podria haver cessat; i acompanyat de negació, indica que una cosa no ha tingut ja lloc; cast. aun, todavía. Nostre Senyor Jesu Christ... no uolch encara que moríssem tro açò haguéssem complit, Jaume I, Cròn. 1. No havia encara onze anys complits, Muntaner Cròn., pròl. La mia ànima, la qual de huns dies encara plora gotes de sanch, Tirant, c. 213. Quant jo encara era fadrina, Penya Poes. 286. Prou veia aprés les estrelles, mes no us veia encara a vós, Verdaguer Idilis. I encara a glops ne trauen catorze galiots, Canigó i. Un trono d'or hi resplendia encara, Costa Trad. 11. «¿No ha tornat el teu pare?—No encara» (o «Encara no»). Encara ara: en el temps present, i malgrat del temps transcorregut. Encara ara li dura es susto, Roq. 5. Recrees encar' are tot lo món, Riber Sol ixent, 139. Per encara: per aquest temps (acompanyat de negació). Jo no aniré per encara, doc. a. 1581 (Ardits, v, 260). Per encara fa pas per mi, Caseponce Contes Vallesp. 42. a) Encara, seguit d'un verb subordinat, indica una acció inacabada amb la qual coincideix l'acció del verb principal. Encara no havia badat dos travessos de dit el batent, va esclatar un grinyol tan fort, Ruyra Parada 20.
|| 2. Amb tot això; a més d'això; cast. además, aun. Cel qui a caritad no ret mal per mal..., e encara aquel qui a caritad no a enuega a nula re, Hom. Org. 2. Dix naglesa que pregaria déu que encara fósets bisbe de nosaltres... e no aiats paor que encara us amaran tuit, doc. a. 1250 (Pujol Docs. 24). Evast dix encara a Blanquerna: Digues-me, fill, Llull Blanq. 3, 5. Vos faz saber que'l senyor rey de Beanya et encara d'altres nobles an dit a mi et encara al honrat en Simon... doc. a. 1329 (Anuari IEC, ii, 311). Reféu nostro Senyor Déu lo humanal linatge, encara de les bèsties e dels aucels, qui era perit per lo diluvi, Serra Gèn. 150. Los teutònichs... qui ab oli e lana e encara ab fulla de col curen totes les nafres, Cauliach Coll., pròl. Perdé tots los diners que l'abat li hauia donats e encara los séus, Eximplis, i, 10. Encara més foren atrobats los béns seguents, doc. a. 1410 (Alós Inv. 27).a) Ans encara, o Mas encara, o Però i encara, o Hoc encara: (ant.) locucions conjuntives equivalents a ‘sinó també’; cast. sino también. Los dits habitants que la ciutat de Tortosa... no tan solament saluaren e obtengueren..., ans encara lo regne de Mayorca e de València ayudaren a pendre e conquerir, Cost. Tort., proemi. No solament havem haüdes guerres ab los reys qui han los regnes contiguus ab lo de Aragó, mas encara ab lo nostre poble propi, Pere IV, Cròn. 21. No solament matave aquells qui'l corregien, mas encare aquells qui no'l lohaven, Scachs 8. No tan solament en lo parlar deus servar temps, hoc encara en lo respondre, Cons. Prov. 13. Tinch per companyia vérmens, | hoc y encara m'hi fa guerra, Cobles Mort. Jo vos permeto no solament de reposar, però y encara de dormir, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. adv. equivalent a ‘després de tot el que ha succeït’ o ‘després de tanta cosa’; indica que una cosa existeix o continua malgrat de les coses que haurien pogut impedir-ho; cast. aun, todavia. A creatura no's coué que ella sia creador... e menys encara a imperfecció de bonea... no's coué que sia Déu, Llull Gentil 65. E no te'n canses | ni't descontentes? | Mullers parentes | encara cerques?, Spill 6698. Aquell companyó seu, | Corts, que detràs lo seguia | rossegant ab gran menyspreu, | no encara com deuia, Cobles Roca. Y encara vos gosau aparèixer, o mostrar-vos?, Lacavalleria Gazoph. Y encara l'engrandiran!, Penya Poes. 140. ¿Encara no n'hi ha prou?—reprenia son pare, Pons Auca 12. Encara poc!: es diu quan algú sofreix un dany, volent indicar que encara en mereix més (Olot). Tot per tu; demana encara més, Penya Poes. 35. Perdre una nit no matava ningú; encara li seria bo: s'enfortiria, Ruyra Parada 15.
|| 4. Encara que: conjunció concessiva que introdueix l'enunciació d'un obstacle real, però ineficaç per a impedir l'acció expressada pel verb principal; cast. aunque, si bien. E no vulles que aquest teu poble crestià, encara que sia gran peccador..., sia affligit per la morisma, Tirant, c. 6. Encara que li daren botons de foch, may parlà, Rúbr. Bruniquer, v, 6. Y encara que no y hagués altra rahó, deuríeu mudar la voluntat vostra, Comalada Pierres Prov. 8. Sempre dol haver-se'n de despedir, encara que sia por pocs dies, Verdaguer Exc. 6. No, an a mi no me'l pendria el parany, encara que m'hi hagués de jugar la nit, Ruyra Parada 14.
    Loc.—a) Encara encara: expressa concessió d'una cosa com a preferible a una altra, però no com a totalment admissible. Es vuyts y nous encara encara; però lo demés no treu romana, Roq. 32.—b) Encara bo: encara menys mal. «Encara bo que hi érem, perquè si no, no sé el que hauria succeït!» (Empordà). «Encara bo que el varen poder assistir!»—c) Encara com no!: tant se valdria (Plana de Vic).
    Fon.: əŋkáɾə (pir-or., or., bal.); aŋkáɾɛ (occ.); aŋkáɾa, eŋkáɾa (val.); əɲсáɾə (Palma, Manacor, Pollença).
    Var. form.: encar, forma abreviada que s'ha usat molt en literatura: Que'll cors d'aquest | és carn vera encar, Febrer Purg. v, 33; Mon cabell encar negreja, Collell Flor. 32; Espera ton amor encar que sia una il·lusió, Costa Poes. 48; Encar serem a temps que la donzella canti a la porta, Maragall Enllà 26; Ma angoixa evoquen, sense nom encar, Carner Lluna 80; encà, forma apocopada usada sovint en el valencià vulgar: «València tota voltada | de figueres palejals; | encà estan les figues verdes, | ja les piquen els pardals» (cançó pop. val.).
    Forma ant.: encares (escrit enquares en un doc. de l'a. 1330, ap. Anuari IEC, ii, 319).
    Etim.: probablement del llatí ad hanc horam, ‘a aquesta hora’. (Cf. francès encore, italià ancora). La conversió de la o en a és deguda segurament a la influència de ara.