Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  encontre
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCONTRE m.
|| 1. Acte i efecte d'encontrar o encontrar-se; cast. encuentro, choque. Encontre de camins: lloc on convergeixen dos o més camins. Si lo etxís és... en desert o en regatiu o en garriga o encontre de quatre camins, J. de Copons (Rev. Cat. iii, 112). Anar (venir, sortir, esser, etc.) a l'encontre de qualcú: anar (venir, etc.) a trobar-lo, anar-li en direcció contrària fins a ajuntar-s'hi; cast. ir (salir, etc.) al encuentro. Se mès en camí per exir-los a carrera; e per ses hores foren al encontre, Pere Pasqual, Obres, i, 67. L'infant ab la cavalleria los fo axí al encontra, Muntaner Cròn., c. 276. L'hom qui tostemps s'és combatut ab les adversitats... no és mal al món a qui faça loch, ans li ve al encontre, Canals Prov. 93. Si lo cors preciós de Jesucrist va per la vila e tu véns al encontre..., deus-te agenollar, Sermons SVF, i, 85. Lavors me vénen a l'encontre tantes falsioses e enganoses cogitacions, Oliver Exc. 49. Tantost se féu a l'encontre de Curial, e'l saludà molt amigablement, Curial, i, 23. Ixqueren al encontre al mirar de Leànder los ulls de la graciosa donzella, Corella Obres 95. Recelaua que cercant lo remey no'm sortís la dolor al encontre, Moral Cons. 22. Lo rey tramès deu galeres a l'encontre dels genovesos, Turell Recort 133. València a vostre encontre tota joyosa avansa, Llorente Versos, i, 81. En Pere surt al encontre del sometent, Oller Fig. pais. 21. Mal encontre: contrarietat, esdeveniment advers. Sense por de cap mal encontre, Víct. Cat., Ombr. 53. Allí vàrem tenir un mal encontre, Ruyra Parada 27.
|| 2. especialment, ant.: Topada entre guerrers o armes enemigues; cast. choque, encuentro. Trobaven encontres de cavalleria, Muntaner Cròn., c. 75. Hauem trobat mort primerament lo duch de Maçedònia de encontre de lança que fou passat de una part a l'altra, Tirant, c. 144. E, quant se veu esser prop de l'encontre, per gran paor fug, Auzias March, xcviii. Tantost hach encontres e capitals inimicícies ab Pompeius, Boades Feyts 19. Per ser lo silenci fortíssima muralla, y excellentíssim pavès per a resistir a los encontres de nostres inimichs, doc. any 1618 (BSAL, ix, 142).
|| 3. Contratemps, esdeveniment desgraciat; contrarietat; cast. adversidad, contrariedad. O trist e no podia pensar aquests e majors encontres en la fortuna tant pròspera, Paris e Viana 14 vo. He hagut grans encontres per levarme lo offici que tinch, doc. a. 1479 (BSAL, iii, 31). Un home quebrantat per les desditxes y'ls encontres, Vilanova Obres, iv, 95. Si una vaca barallant-se o per encontre pert una banya, Scriptorium, abril 1925. a) més especialment, Atac d'una malatia, contagi (Torroella de M., ap. Aguiló Dicc.).
|| 4. La part d'una ala adherida al pit de l'aucell, o la part de cama aherida al cos d'un animal. A cap de huyt dies... dats-li a menjar un dia del encontre de lo cuxa de una cabra, Anim. caçar 34. Les sagnies són tretze...; la VI és en los pits ho encontres, e aquesta se fa quant lo cauall pren algun colp o se esbrassa, Dieç Menesc. ii, 90.
    Fon.:
əŋkɔ́ntɾə (or., bal.); aŋkɔ́ntɾe (occ., val.); əŋkwántɾə (mall., men.).
    Var. form.:
encontra (f.): A la primera encontra, ells se barallaren, Lacavalleria Gazoph.
    Etim.:
derivat postverbal de encontrar.