DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

ENDEMĀ m.
L'endemā o Lo endemā: el dia següent; cast. el día siguiente, al otro día. Uiu que eren IIII homes e l'endemā al uespre morie's, doc. a. 1250 (Pujol Doc. 23). L'endemā, cant lo orb vench en aquell loch, Llull Felix, pt. vi, c. 2. E l'endemā de la festa dels Mortz, doc. a. 1310 (RLR, x, 60). Per la missa e anniversari del endemā de Santa Creu de Maig, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 211). Samuel li dix que l'endemā moriria, Metge Somni i. Puys dormiran tro l'endemā, ibid. iii. Viu l'endemā | comoviment | de molta gent, Spill 3420. Con vench an l'andamā lo gouernador esser hinformat del dan que feya, doc. a. 1452 (Boll. Lul. ix, 333). Aprés en l'endemā sia cauterizat al loch ab cauteri, Cauliach Coll., ll. iv, d. 1a, c. 5. Plogué molt bé y lo endemā a la matinada..., doc. a. 1589 (Segura HSC 215). Jo sķ partit lo endemā de vostra vinguda, Lacavalleria Gazoph. Y per penjar al sostre son niu una oreneta, | no trobarā en tota ella prou terra l'endemā, Atlāntida iv. Quan trona damunt les ones la claror de l'endemā, Costa Trad. fant. 102. Un fiy seu lo endemā se casava, Alcover Rond. ii, 279. La parada seria l'endemā mateix, Ruyra Parada 14. Així la mar, un endemā de fúries, Carner Ofrena 32. L'endemā passat: el dia immediat al següent; dos dies després.
    Refr.—a) ĢMal va qui no pensa per l'endemāģ.—b) ĢEl dia que no la fa, la guarda per l'endemāģ: es diu d'una persona que sempre fa malifetes (Manresa).
    Fon.: ləndəmá (or.); landemá (occ.); loəndəmá (mall.); luəndəmá (men.).
    Var. form. i sinōn.: el sendemā; en soldemā.
    Etim.: del llatí in de-mane, ‘el dia de demā’.