Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. ens
veure  2. ens
veure  3. ens
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ENS m., filos.
Ésser; tot allò que té existència (real o imaginària); cast. ente. Es determinat l'ens per qualitat apropriada, Llull Arbre Sc. i, 38. La ymaginabilitat roman ens real, ibid. 158. Creàs de no res en ens existent | senyor cascun jorn ab sola paraula, Francesc Prats (ap. Bover Bibl. ii, 158).
    Fon.:
έns (Barc., Val., Palma).
    Etim.:
pres del llatí escolàstic ens, mat. sign.

2. ENS pron. pers.
de 1a persona plural, que com a enclític es sol escriure 'ns; cast. nos. No més falta que ens enllestexin, Vilanova Obres, xi, 88. Açò ray; no ens barallarem pas per entendre'ns, Pons Auca 42. Samuel, dóna'ns un rei | que ens judiqui en pau i guerra, Alcover Poem. Bíbl. 43.
    Fon.:
əns (or., bal.); ens (occ., val.).
    Etim.:
contracció de nos, produïda originàriament quan aquest pronom anava precedit de mot acabat amb vocal (que ens < que'ns < que nos, etc.).

3. ENS ant.
grafia aglutinada de la conjunció e (=i) i del pronom personal nos (e'ns = e nos). Que él nos traga de tenebres... ens do alumenament, Hom. Org. 4. La fortuna contrària nos reté ens tira al dit ben, Genebreda Cons. 101. Puys hivernàvem | ens en tornàvem | a galejar, Spill 1507.