Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  entregar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENTREGAR v. tr.
|| 1. ant. Posar en possessió; pagar, rescabalar; cast. reintegrar. E lo marit no ha altres béns en los quals la dita dona se puga entregar en lo dit dot, Consolat, c. 35. Hagen de penyorar e fer execució e entregar-se de e per totes altres talles, exaccions, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 218).
|| 2. Posar en mans o en poder de qualcú; cast. entregar. Qui trobarà falcò, stor, sperver o milà, lo entregarà al batle del lloch, doc. a. 1393 (Hist. Sóller, i, 384). L'alcayt... si per aventura ell moria... que entregàs lo castell al senyor, Cost. Esp. 137. Que lo clavari vell done los comptes als cònsuls... entregant al clavari nou passats y difinits los comptes, doc. a. 1688 (Col. Bof. xli, 401).Entregar l'ànima a Déu: morir-se. Entregar es llençol: anar-se'n o esser engegat un missatge d'una possessió (Mallorca). Entregar la guàrdia: deixar encarregada la vigilància a la guàrdia que entra. Entregar una ciutat, un castell, etc.: retre-la als enemics. Entregar qualcú a la justícia, als seus enemics, etc.: posar-lo en poder dels qui el persegueixen per justícia, per enemistat, etc. En nom de Déu, entrega'ls, i els sacrificarem, Alcover Poem. Bíbl. 72.
|| 3. refl. Posar-se en poder o a l'arbitri d'un altre; cast. entregarse. Les floretes s'entregaren confiades als voladors embats, Penya Mos. iii, 73. Vegent que en va fóra la lluyta | quant en Bernat | tot generós s'era entregat, Costa Agre terra 149. Especialment: a) Presentar-se els reclutes al lloc on han d'esser adscrits a la milícia.
|| 4. refl. Donar-se, aplicar-se enterament; cast. entregarse. L'agosarament y escalf ab què m'entreguí a donar forma a un pensament dificilíssim de realisar, Aguiló Fochs foll. 8. Ardents adoracions ane què s'entregavan aquells benemèrits devots, Ignor. 3. Per entregrar-se en cos i ànima al conreu d'una vinya, Víct. Cat., Ombr. 52.
|| 5. refl. Comparèixer, presentar-se; arribar (Mall., Men.); cast. presentarse, llegar. «Es segar s'és entregat, | així com ve ho hem de prendre; | amb una fauç i un dengue, | un homo ja està arreglat» (cançó pop. Mall.). Jo amb so carruatge m'hi entregaria, Ignor. 59. Ara que de bot y boley s'és entregat s'hivern, Roq. 44. De cada hora hi anava jo més bruxat, y per lo mateix m'entregava més dejorn a la casa, Maura Aygof. Com senten alsar ses campanes, s'entreguen a l'església, Alcover Cont. 83. El dia mor... y dins la fosca qui s'entrega | vibra una estrella, Riber Sol ixent, 64.
    Fon.:
əntɾəɣá (pir-or., or., bal.); antɾeɣá (occ.); entɾeɣáɾ (val.); əntɾəʝá (Palma, Manacor); əntɾəʝǽ (Felanitx).
    Sinòn.:
— || 2, 3, 4, lliurar.
    Etim.:
del llatí integrare, ‘fer sencer, completar’. El verb entregar és considerat generalment com a castellanisme, però la seva antiga documentació, ja en el segle XIV, sembla permetre d'atribuir-li puresa catalana i considerar-lo resultat d'una metàtesi de la forma catalaníssima entegrar.