Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  entretenir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENTRETENIR v. tr.
|| 1. Retenir, conservar; cast. retener. De l'estany se contempla en l'aigua clara | que s'atura per fer-li de mirall, | de sos ulls dolços i rienta cara | entretenint la imatge en son cristall, Canigó vii.
|| 2. Ocupar; fer passar el temps en un treball, en una acció; cast. entretener. Inspirant-se en ses novetats a truco d'inventar-ne alguna que l'entretingués fins als banos, Pons Auca 40. Amb un glop y una galleta per entretenir ses dents, Roq. 10.—a) refl. Ocupar-se, passar temps en una cosa. Se'ls declare lo test sens entretenir-se ab los títols, Ordin. Univ. 1638, fol 25. Els mariners... s'hagueren d'entretenir tots solets en dur a terra el seu carregament, Penya Mos. iii, 200.
|| 3. Distreure amb paraules, accions, espectacles, jocs, etc., que ocupen l'ànim plaentment; cast. entretener. Essent jo anat a veurer-lo, ell me ha entretingut ab gustosos rahonaments, Lacavalleria Gazoph. Alguns m'entretenien amb cançons, Rosselló Many. 35. No avorririen en comptes d'entretenir i agradar? Ruyra Parada 6.—a) refl. S'entretenen fent dibuxos, Aguiló Poes. 153. Jugarà amb ell y s'hi entretendrà, Ignor. 59.
|| 4. Fer perdre el temps amb promeses falses o esperances vanes; cast. entretener. «Ara és hora de dir-mè | si tens per mi cap remei; | si no hi has pensat, pense-hi, | mal fas d'entretenir-mè» (cançó pop. Mall.). «Homo casat i festetja | o fadrina l'entretén, | és com un forner que cern | sense farina, i braceja» (cançó pop. Mall.). Jo no trop prudent que haja de perdre el temps festetjant, entretenguent ab paraules una atlota tan bona y senzilla, Penya Mos. iii, 22.
|| 5. Ocupar qualcú impedint-li de fer allò que faria si obràs sense aquell destorb; cast. entretener, distraer. Los de la primera celada entretinguen los moros fins que temporatjant los leven de les fustes y los posen en les mans de la altre celada, doc. a. 1558 (Hist. Sóller, ii, 31). No la renyi, senyora Paula; jo l'entretenia, Vilanova Obres, xi, 135.—a) refl. Aturar-se o anar a poc a poc, desatenent les ocupacions que caldria atendre. Mamayeta, no mos entretenguem, Ignor. 26. No t'entretingas!, Pons Auca 114.
|| 6. Fer anar a poc a poc, destorbar la realització d'una cosa, la marxa d'un negoci, etc.; cast. entretener. Es casarian pel Agost si no'ls ho entretenian a la cúria, Pons Auca 129.
|| 7. fig. Distreure, fer menys sensible, més tolerable. Entretenir la fam: rosegar o menjussar allò que es pot, per no sentir tant la fam. Noltros parlant de coses fredes entretendrem sa calor, Roq. 29. Li plavia sempre festejar alguna noia, sense mai tirar res endavant; ab el sol intent d'entretenir els seus divuit anys, Massó Croq. 72.
|| 8. fig. Tenir pres; retenir en presó (Montblanc). «Més d'un mes van entretenir el Pau».
|| 9. fig. Arronsar, posar fluix el tros més llarg d'una roba, perquè en cosir-se no tingui més llargada aparent que la de l'altre tros al qual s'uneix pel cosit (Llofriu).
    Loc.

Entretenir la voga: distreure passant el temps sense fer res important o de profit (Mall.). Vaja un altre cuento per passar el rato y entretenir la boga, Penya Mos. iii, 111.
    Var. form.:
entretindre (BSCC, viii, 245).
    Fon.:
əntɾətəní (pir-or., or., bal.); entɾetíndɾe (occ., val.).
    Conjug.:
segons el model tenir.
    Etim.:
del llatí intratenere, ‘retenir, conservar durant cert temps’.