Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  enyorar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENYORAR (ant. escrit també anyorar). v. tr.
|| 1. Desitjar la presència o possessió d'una cosa, amb tristor per la seva absència o falta; cast. desear, añorar. Enyorava l'amic son amat, Llull Amich e amat, 105. Ne que ella anyoràs ne desijàs la fortuna pròspera que havia perduda, Valter Gris. 12 vo. Quant altres béns yo veig de mi fugir | enyor aquell que temps fou que'm fugí, Ausias March xci. Vegi si l'anyora, que si no fóssim nosaltres, jo crec que no se'n mouria, Pons Com an., 173. Lo riure de les altres Hespèrides enyor, Atlàntida x. Anyori el Vallespir! Allí és on voldria morir, Massó Croq. 131. Mes anyorava el lloc de sa naixença, Alcover Poem. Bíbl. 20.
|| 2. refl. Estar trist per l'absència de persones o coses estimades; cast. no hallarse, sentir nostalgia. Null home no ha natura ne proprietat que, pus és exit de defalliment, que desig tornar e que s'enyor con no y és, Llull Cont. 136, 3. No's maravell algú perquè m'enyor, | car tot delit és ja fora de mi, Ausias March, xc. Puc pas fer res, me migri, m'anyori, Massó Croq. 91. Jo m'anyoravi tot ressol en aquesta casaça, Víct. Cat., Sol. 27.
    Refr.
—a) «Com més són, manco s'enyoren» (Mall., Men.).—b) «A on hi ha menjar, no m'enyoro» (Barcelona, Solsona).
    Fon.:
əɲuɾá (pir-or., or., Sóller, Men., Eiv.); aɲoɾá (occ., Maestr.); aɲoɾáɾ, eɲoɾáɾ (Cast., Val., Al.); əɲoɾá (Mall.).
    Conjug.:
regular segons el model cantar. És digna de notar-se la forma enyós, vivent en el poblet de Biniaraix (Mall.), en lloc de enyor, 1a pers. sg. del present d'indicatiu: Veniu, que ja vos anyós, Tambó Gloses 58.
    Etim.:
probablement del llatí ignorare, ‘no saber’ (Meyer-Lübke REW 4258; M. de Montoliu, Est. Univ. vi, 290). Les altres etimologies que han estat proposades (llatí angor, ‘tristor’, ideat per Tomàs Forteza i admès per Mn. Alcover; llatí interanĕa, ‘entranyes’, segons opinió de Spitzer) ofereixen menys probabilitats que ignorare, per raons fonètiques o semàntiques.