Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  equinocci
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EQUINOCCI m.
|| 1. Cadascun dels dos temps de l'any en què el sol, en el seu moviment aparent, passa per l'equador i en què el dia i la nit tenen la mateixa duració en tots els punts de la terra; cast. equinoccio. Ço que resultarà serà lo que puja lo sol en los punts del equinocci que són los caps de Aries e de Libra, Gilbert-Corsuno Astrol. 11. Equinocci de primavera: el dia 23 de març, en què comença la primavera. Equinocci de tardor: el dia 21 de setembre, en què comença la tardor.
|| 2. Temporal de vent que sol sobrevenir a certes regions de la terra en acostar-se qualsevol dels dos equinoccis; cast. equinoccio. Lo torb de l'Equinocci surt més enllà a combatre, Atlàntida iv. a) per ext., Qualsevol vent en la seva major impetuositat (Cadaqués, ap. Griera, BDC, ii).
|| 3. fig. Sèrie de calamitats o tribulacions molt aflictives (Men.). «Hem passat un bon equinocci aquest any!»
    Fon.:
əkinɔ́ksi (Barc.); ekinɔ̞́ksí (Val.); əkinɔ̞́ʦi (Mall.). Vulgarment es pronuncia equinoci [əkinɔ́si] i quinocci [kinɔ́ksi], i a Menorca esquinorci [əskinɔ̞́ɾsi].
    Etim.:
pres del llatí aequinŏctĭum, mat. sign. || 1.