Diccionari Catalā-Valenciā-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducciķ al Diccionari  Bibliografia  Explicaciķ de les Abreviatures 
veure  ermās
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

ERMĀS m.
Camp que no es conreua, sia per negligčncia, sia per fer-lo reposar durant un any i després tornar-lo a conreuar; cast. baldío, erial. Blanca floreta que a l'ermās nasqueres, Costa Poes. 48. En Tach la prengué [a la perdiu], y com va caure dins un ermās, en dos bots la va tenir, Roq. 30.
    Cult. pop.
—A Catalunya continental i al País Valenciā, es sol dir ermās una terra que no es conra per incúria o perquč és estčril. A Mallorca, en canvi, el no conrar-la o deixar-la ermās és una mesura d'economia agrícola premeditada, fundada en la conveničncia de deixar reposar la terra després de dos o tres anys seguits de fer-la produir. A les terres fčrtils, gruixades, no es fa ermās; es fa ermās a les terres primes, poc productives, les quals solen seguir en el pla de Mallorca aquest cicle de conreu: el primer any es sembren de faves; el segon, de blat; el tercer, de xeixa, ordi o civada; el quart, es deixen per a pastura; el cinquč, es deixen ermās.
    Fon.:
əɾmás (or., bal.); eɾmás (occ., val.).
    Intens.:
ermasset, ermassot.
    Etim.:
derivat de erm; tal vegada la derivaciķ ja existia en llatí; en el baix-llatí trobam la forma ermasius, o sia, correctament *eremacĕus, que representaria la forma origināria del nostre ermās.