Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  errar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ERRAR v.: cast. errar.
|| 1. intr. Anar d'un lloc a l'altre, sense guia ni camí determinat. De vostres horts, mes cançons | un jorn prengueren volada | ... | lasses d'errar camp endins | sota les nits estrellades, Colom Juven. 116.
|| 2. intr. Faltar, deixar de complir; desviar-se de la llei moral. Dix-nos lo sarray... que no erraria neguna semana que no enuiàs pertreyt a la ost, Jaume I, Cròn. 71. Vós sots, Sènyer, lo primer bé de mon ésser... e la primera cosa en què jo errí, ni la primera cosa que oblidí fos vós, Llull Cont. 6, 22. Rey deu hauer tres coses: castigar qui errarà, e retre guardó a qui'l mereix, e esser vertader, Jahuda Dits, c. 2.
|| 3. intr. o refl. Desviar-se de la veritat: equivocar-se. a) intr. En axí com en geometria o en musica o en altra art hom erra per so car no sab tenir la manera qui's cové segons la art, en axí erren los no sabents en predestinació, Llull Cont. 335, 10. Si erraua l'aduocat e mostraua euidentment que agués errat, dins tres dies pot reuocar la sua error, Cost. Tort. II, viii, 2. Cert, de mi mateix, diguí yo, si errat he, ço que no atorch, Metge Somni iv. Grammàtica és trobada perque hom no erre en parlar, Egidi Romà, ll. ii, pt. 2a, c. 8. Si d'esta manera ho fas, no pot errar, Robert Coch 42. Ell sab què fa i no pot errar, Alcover Cont. 40.—b) refl. Lo sol no'l gita major, | si mon parer no se'n erra, Turmeda Diuis., estr. 21. S'havia errat de pis, Vilanova Obres, iv, 27. Aquesta patrona nostra s'és errada!, Roq. 18. Passa en Marquillo de Glorianes ambe quatre vedells, si no m'erri, Massó Croq. 30.
|| 4. tr. Confondre; executar equivocadament; prendre o fer una cosa per una altra. Errar el camí: prendre un camí per un altre. Errar el cop, el tret, etc.: ferir un objecte diferent del que es volia ferir. Hauia errades les mesures de les sabates, Llull Felix, pt. viii, c. 23. Si algú demana alguna cosa e serà cert de la cosa que ell demana, ja sia ço que erre el nom, aquella error no nou, Cost. Tort. III, ix, 2. Creats que no n'erraven treta, Muntaner Cròn., c. 105. Certes, vós ho errarets molt, Curial, ii, 31. No podeu errar lo camí de paradís, Villena Vita Chr., c. 204. Errar lo blanch o senyal: no tocar lo blanch o senyal, Lacavalleria Gazoph. Si also la mà, jo no vos erraré, ibid. Es pràtichs que l'acompanyaven erraren ses dresseres, Ignor. 32. Són uns jamfutres que no erren el tret d'un centimetre, Massó Croq. 10.
|| 5. Fer desaparèixer. «Amb la quina tinc les febres errades» (Prat de Llobregat, ap. Aguiló Dicc.).
    Refr.
—a) «Negú no és estat creat, que no haja errat» (Tirant, c. 228).—b) «Qui moltes n'erra i n'esdevé una, no pot dir totes sien errades» (Tirant, c. 213).—c) «Déu no ha errat ni pot errar».—d) «Qui compta, s'erra».—e) «Errar per errar, val més agafar» (Camp de Tarr.); «Errar per errar, val més primerenc que tardà» (Men.): es diu volent significar que no val la pena de pensar gaire en una cosa, sinó que convé decidir-se i veure què en surt.—f) «Qui molt parla, molt erra» (Jahuda Dits, c. 16); «Qui molt xerra, molt s'erra» (Men.); «Qui molt xerra, sovint s'erra» (Mall.).—g) «Lo que el doctor erra, ho tapa la terra» (Val.).—h) «Lo que u erra, la bossa ho paga» (Val.).—i) «D'homes és errar; de bèsties perseverar en l'error».
    Fon.:
ərá (pir-or., or., bal.); erá (occ., Maestr.); eráɾ (val.).
    Etim.:
del llatí ĕrrāre, mat. sign.