Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  error
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ERROR f. (i modernament m.)
|| 1. ant. Camí errador, desviament. Axí de mil errors umplí Dèdalo las vias del laberinto, Alegre Transf. 66. Ydropicis ès error de digestió en lo fetge, Cauliach Coll., ll. i, d. 2a, c. 6.
|| 2. Acte i efecte d'errar o errar-se; judici o opinió falsa; desviació de la veritat; cast. error. Conexereu | ab prou claror | la gran error | tan manifesta, Spill 326. Jutjant avengudes les sues errors, Proc. olives 511. Aquesta és una error comuna dels cirurgians, Albert G., Ques. 59 vo. Seria aquest derrer error pejor que'l primer, Gerson Passió, c. 13. En quin error tan gran vos sou posat en traure'm de casa del senyor rey, Comalada Pierres Prov. 54. Error de compte: equivocació en un compte. Si difinició alguna serà feta per los dits comptadors e's dirà error de compte esser estada insiguida, Furs de Val., a. 1428 (ap. Aguiló Dicc.). Error de l'agulla nàutica: desviació de l'agulla nàutica respecte del punt a on hauria de senyalar. Caure en error: formar-se una idea falsa. Estar en error: creure una cosa distinta d'així com és. Especialment: a) Desviació del pensament respecte de la fe; discordància amb les veritats revelades. D'on nós som en gran error, car lo crestianisme tant se trigue, doc. segle XIII (Pujol Docs. 28). Destruen totes les errors que són contra la fe christiana, Llull Felix, pt. viii, c. 1. Què val al moro la crisma, si no coneix la sua error?, Tirant, c. 4. D'aquell niu sant havien de prendre la volada | les àguiles valentes per esvahir l'error, Costa Poes. 58.
    Fon.:
əróɾ (Barc.); eróɾ (Val.); əró (Palma).
    Etim.:
pres del llatí errōre, mat. sign.